El treball en solitari pot tenir avantatges per a determinades persones. Major tranquil·litat, mancança d’interrupcions i menor interacció social. Tanmateix, també comporta riscos invisibles que s’han de tenir en compte.
Què s’entén per feina en solitari o aïllament?
Es considera treball en solitari o en aïllament a tota activitat que es realitza sense la presència física d’altres persones que puguin prestar ajuda immediata en cas d’incident. Encara que puguem pensar en llocs remots, n’hi ha prou que no hi hagi supervisió directa o contacte continu amb l’entorn laboral.
Per tant, no equival a la soledat física com a tal, sinó que el problema està en la manca de suport davant d’una possible emergència. És a dir, que podria tractar-se d’una persona aïllada en un taller, un despatx, en carretera o fins i tot a casa. Si succeeix una cosa inesperada, hi ha una exposició als riscos de no tenir ningú a prop que pugui intervenir.
Per evitar-los, hi ha normatives de prevenció, com la NTP 344, que regulen aquest tipus de treball i que obliguen les empreses a realitzar avaluacions específiques de riscos. Però també a establir protocols que puguin protegir el personal en aquestes condicions.
Quins treballs s’inclouen en aquesta categoria i quins no hi poden figurar?
Si bé no podem considerar que qualsevol feina en solitari és de risc, sí que n’hi ha molts que requereixen mesures especials. Alguns exemples de treballs que entren en aquesta categoria són aquests:
- Tècnics de manteniment que treballen en instal·lacions industrials sense companyia.
- Personal de neteja nocturn en edificis buits.
- Conductors de llarga distància.
- Vigilants de seguretat que cobreixen torns en solitari.
- Taquillers o missatgers en zones allunyades o rurals.
- Teletreballadors que realitzen jornades completes sense contacte amb el seu equip.
Alhora, també trobem treballs que mai s’haurien de fer en solitari, ja que comporten un risc molt elevat. De fet, la mateixa normativa ho prohibeix. Per exemple, els següents:
- Treballs en alçada sense supervisió.
- Operacions en espais confinats.
- Ús de maquinària pesant o substàncies perilloses sense suport.
- Activitats en entorns amb risc d’explosió o inhalació de gasos tòxics.
En aquests casos, és obligatori comptar amb recursos de prevenció o amb un sistema de vigilància que permetés actuar immediatament si es produís un accident.
Quins són els riscos del treball en solitari?
El treball en solitari té avantatges, però es pot convertir en una amenaça per a la seguretat i la salut si no s’apliquen les mesures preventives adequades. Aquestes s’ han de dirigir tant als riscos físics com als psicosocials, que repercuteixen tant en la salut com en la productivitat.
Dins dels físics, trobem els temps de resposta més llargs davant d’un accident, la impossibilitat de demanar ajuda si es produeix una caiguda o la persona queda atrapada, així com si es desmaia. També la falta d’assistència en situacions mèdiques urgents, com un infart, una hipoglucèmia o una intoxicació.
En els riscos psicosocials, que passen més desapercebuts, trobem l’aïllament social i la sensació d’abandonament; la fatiga mental en no poder compartir decisions o consultar dubtes; estrès i ansietat per sentir-se exposat o insegur, i una disminució de la motivació i del rendiment.
Mesures de prevenció
La prevenció és l’eina principal de què disposem per reduir els riscos del treball en solitari. Perquè sigui eficaç, cal identificar aquestes situacions i aplicar mesures específiques, tant tècniques com organitzatives. Com les següents:
- Avaluació i planificació. Cal detectar tots els llocs en què hi pugui haver feina aïllada. Després s’ avaluaran els riscos associats a cada situació i s’ establiran protocols d’ actuació davant d’ un accident o emergència i un pla de seguretat.
- Ús de tecnologia. Consisteix a dotar la plantilla de dispositius de comunicació bidireccional, com mòbils, ràdios o apps. Usar sistemes de geolocalització o dispositius amb detecció d’ inactivitat, caigudes o polsadors d’ emergència. També monitoritzar en temps real l’ activitat i l’ estat de la persona.
- Formació i suport humà. Capacitar el personal per reconèixer els riscos i actuar adequadament; donar formació en primers auxilis; especialment en col·lectius que treballen allunyats, i establir rutines de contacte periòdic.
El valor afegit d’ Empatif
Apostar per serveis especialitzats com els d ‘Empatif pot marcar la diferència. Estem especialitzats en salut laboral, i oferim solucions integrals per a empreses que volen cuidar dels seus treballadors en situacions d’aïllament.
Els nostres serveis inclouen la realització d’avaluacions personalitzades dels riscos, disseny i implementació de protocols de prevenció i formació especialitzada per a la gestió d’emergències, entre d’altres. Contacta amb nosaltres per a més informació.