Blog
La salut visual comença per la cura dels ulls i la prevenció de malalties oculars.
Alguns consells que tots podem practicar al nostre dia a dia són: utilitzar correctament les ulleres i les lents de contacte, utilitzar les pantalles de visualització de dades (ordinadors, mòbils, tauletes, etc.) de forma adequada: fer pauses cada 20 minuts , canviant la mirada a objectes llunyans durant uns 20 segons per permetre que la vista descansi i finalment recordar fer revisions periòdiques amb els especialistes visuals (oftalmòlegs i optometristes).
Tot seguit, descriurem alguns dels trastorns que més poden potencialment comprometre la visió.
Glaucoma
És degut a l’augment de la pressió intraocular que, si no és tractat adequadament, pot acabar danyant el nervi òptic i condicionar ceguesa.
El glaucoma generalment afecta primer a la visió perifèrica . Aquesta és la raó per la qual és una malaltia tan furtiva: es pot perdre gran part de la visió a causa del glaucoma , abans d’adonar-se que alguna cosa està succeint.
El tractament sol ser amb gotes oculars i de vegades es fa servir el làser.
Despreniment de retina
La retina és una capa fina de teixit, que recobreix la part posterior interna de l’ull.
Té la capacitat de convertir la llum en impulsos nerviosos que permeten al cervell interpretar allò que veiem.
En desprendre’s la retina, aquesta deixa de funcionar i la persona percep una pèrdua de la visió en grau variable, fins i tot podent arribar a ser total.
Sol tractar-se amb làser i/o cirurgia. En aquest darrer cas el postoperatori és incòmode ja que el pacient haurà de romandre estirat cap per avall per diversos dies fins a la seva recuperació.
Degeneració macular associada a l’edat (DMAE):
És la primera causa de ceguesa al món occidental . Es veu en més grans de 50 anys i es deu a una degeneració de la zona central de la retina (la de més agudesa visual) que impedeix percebre els detalls fins dels objectes, tant de lluny com de prop. Per tant, els pacients s’incapaciten en no poden llegir, escriure o fins i tot preparar el menjar. Al dibuix, es distingeixen les diferents capes internes de l’ull.
La coroide (2) conté els gots que aporten els nutrients a la retina (1), els quals han de travessar la membra de Bruch (3), que de vegades es fa menys permeable amb l’edat i impedeix la nutrició correcta de la retina. (aquesta és l’anomenada DMAE “seca”, la més comuna i de lenta progressió). En altres casos la manca de nutrients de la retina estimula, inadequadament, la formació de nous vasos sanguinis, aquests lluny de resoldre el problema, generen un altre pitjor, per la deformació i destrucció de la retina (DMAE “humida”, forma menys comú, però d’evolució ràpida). La malaltia sol començar en un ull, encara que pot acabar afectant tots dos.
El tractament sol ser amb injeccions intraoculars amb agents que impedeixen el creixement de nous vasos sanguinis i/o lús de làser.
