Blog
A més de l’assetjament de cap a treballador, n’hi ha sis més… No hauràs patit algun d’ells?
Fa només uns mesos, l’Organització Internacional del Treball (OIT) va donar xifres sobre l’assetjament laboral al món: més d’una cinquena part dels treballadors n’és víctima. Dona la impressió que les empreses assumeixen, sense més, que aquestes situacions “passin”, sense establir protocols ni sancionar els responsables d’aquests comportaments intolerables.
Caps tòxics perquè no saben demostrar la seva autoritat d’una altra manera que sent cruels, companys que no deixen de boicotejar-te per raons indeterminades, ambient laboral de guarderia on no es deixa de parlar malament dels treballadors… Són moltes les situacions que generen assetjament laboral i que provoquen risc dins les plantilles.
L’assetjament laboral és aquella situació en què una persona exerceix violència psicològica extrema sobre altres persones al lloc de treball amb la finalitat de destruir les xarxes de comunicació de la víctima, la seva reputació i pertorbar l’execució de les seves tasques. Perquè es consideri assetjament, ha de ser repetit (més d’una vegada per setmana) i recurrent (almenys durant sis mesos).
Si l’empresa no actua davant aquestes situacions, es pot considerar un atemptat contra la dignitat (recollit a la Constitució Espanyola i a l’Estatut dels Treballadors), però sobretot un incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que, segons els casos, podria ser fins i tot delicte penal.
Com identificar l’assetjament laboral?
Segons la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals, entre altres comportaments, si experimentes algun dels següents:
- Si creen rumors i mentides sobre la teva feina o vida personal.
- Si t’aïllen física i emocionalment.
- Si es burlen de tu davant d’altres persones.
- Si no et permeten expressar-te o t’interrompen constantment.
- Si t’insulten o criden habitualment.
- Si destaquen constantment els errors que comets.
- Si t’obliguen a realitzar tasques degradants per sota de la teva categoria professional.
- Si t’assignen sense parar noves tasques.
- Si qüestionen constantment les decisions que prens.
- Si sistemàticament et neguen informació necessària per fer la teva feina.
- Si amaguen les teves habilitats.
- Si insinuen que tens problemes psicològics.
Tipus d’assetjament laboral
Quan pensem en assetjament laboral, normalment tenim al cap l’assetjament descendent, és a dir, de cap a subordinat. Però no tots són iguals, hi ha diversos tipus i l’empresa ha de tenir-los presents per saber quines mesures adoptar.
Segons explica David López, Health and Safety Success Leader de l’empresa de RRHH Empatif, “una política empresarial sòlida contra l’assetjament i la formació adequada de tot el personal poden marcar la diferència. Amb un protocol de prevenció dissenyat i adequat, amb la creació d’una Comissió d’investigació (formada específicament per aquesta qüestió) responsable de gestionar i investigar les denúncies que puguin arribar, es poden erradicar comportaments perjudicials tant per al personal que els pateix com per a l’empresa mateixa”.
Aquests són els set tipus d’assetjament laboral que aquesta empresa de RRHH defineix:
Assetjament laboral vertical ascendent o descendent
No és gaire comú, però l’assetjament ascendent o vertical és aquell en què l’empleat assetja el cap, cosa que normalment no passa per les habituals dinàmiques de poder a l’empresa. En canvi, l’assetjament descendent o ‘bossing’ és el més habitual, quan un superior abusa de la seva posició i menysprea la integritat moral d’un subordinat. Pot incloure sobrecàrrega de feina, menyspreu per l’esforç del treballador o privació de recursos necessaris.
Assetjament laboral horitzontal
Succeeix entre companys, persones que ocupen posicions iguals o similars dins de la jerarquia laboral. Normalment va més enllà de la feina i se centra en aspectes personals, com l’antipatia que senten l’un per l’altre.
Assetjament sexual
No és exclusiu de l’ambient laboral, però també pot ocurrir. Generalment, l’assetjador és un superior (encara que també pot ocórrer entre iguals) i els seus comportaments, verbals o físics, tenen connotacions sexuals que atempten contra la dignitat de la víctima.
Assetjament per raó de gènere
Cal diferenciar-ho del anterior: no té a veure amb comportaments sexuals, sinó que s’ataca algú pel gènere que té (habitualment contra dones). Pot incloure comentaris masclistes o de naturalesa sexual en un entorn de treball dominat per un gènere en particular.
Assetjament per raons polítiques, religioses, ètniques o de raça
Succeeix quan s’ataca un treballador pels seus pensaments polítics o religiosos o per la seva pertinença a certes ètnies i/o races. Normalment es materialitza en comentaris, insults, vexacions… que involucren qualsevol d’aquests conceptes.
Violència física o verbal
Si l’assetjament laboral comporta violència física o verbal, en forma de discussions excessivament acalorades, agressions verbals, insults o fins i tot cops físics, el més aconsellable és presentar una denúncia.
‘Burnout’ i ‘boreout’
Són dues situacions clàssiques de salut laboral, però aquí és més complicat demostrar que provenen d’un assetjament, ja que generalment estan més relacionades amb la sobrecàrrega de feina i la mala gestió dels equips. S’associen a les expectatives de la persona respecte a la seva feina i a l’avorriment, cansament o desgana que aquesta pot provocar. Es considerarà clarament assetjament laboral quan l’assetjador busqui conscienciadament generar aquest efecte en la seva víctima.
Publicat a la revista ELLE: Los siete tipos de acoso laboral que hay en los trabajos (elle.com)
