Blog
Les persones passem per diferents etapes professionals al llarg de la nostra vida laboral, i totes elles ens permeten adquirir unes experiències, bones i dolentes, que, amb els pas dels anys, donen sentit i aporten maduresa a les nostres vides.
Si bé les feines solen comportar sensacions de pertinença als treballadors/es, ja sigui per la tasca que es desenvolupa, per l’organització a la qual es pertany o pel vincle “emocional” que es genera amb els companys/es; no és menys cert que hi ha moments en què les persones ens sentim altament identificades amb els nostres treballs i altres en els quals ens sentim indefensos, fràgils i plens de dubtes. Una situació o altra no són més que un garbuix de pensaments plens d’emocions i sentiments propis, davant les circumstàncies que ens està tocant viure en aquest moment concret.
Sempre, però, hi ha un moment en el qual a tots ens toca posar punt final, dir adeu, a alguna de les etapes professionals viscudes. Aquesta situació, per més que la tinguem pensada i preparada, sempre és complexa i difícil de dur a terme, ja que no deixa de ser un dol pel canvi o la pèrdua que ens suposa, i que, generalment, cadascú se la pren, emocionalment parlant, com sap i pot, i no pas com voldria… Si bé el que és segur és que a tots i cadascú de nosaltres ens afecta d’alguna manera.
Si bé les motivacions per a canviar de feina són diverses i multifactorials, una renúncia voluntària sol generar esperança i il·lusió als qui prenen aquesta decisió, però, en canvi, els cessaments involuntaris generen frustracions, insatisfacció i malestar en les persones que ho pateixen, fins al punt que si no es gestionen adequadament poden comportar malalties físiques i mentals força invalidants.
Cal tenir present que afrontar un adeu laboral no hauria de ser més que posar un punt i seguit a les nostres vides per, en qualsevol moment poder dir hola a una nova feina i retrobar-nos amb una bona oportunitat per readaptar la nostra vida personal, d’acord amb una essència i voluntat pròpies.
És per això que una bona manera d’afrontar aquesta nova situació seria ponderar adequadament el lloc que cadascú de nosaltres li hem de donar a la feina en el conjunt de les nostres vides, centrar els pensaments en les vivències, experiències i coneixements adquirits, pel simple fet d’haver compartit hores i hores de conversa amb els companys, i valorar el bagatge laboral assolit, el qual ens ha permès de créixer i millorar com a professionals, per tal que, a l’hora de materialitzar aquest canvi, ho podem exportar i aplicar al nou lloc de treball.
Si som capaços d’acceptar els canvis laborals com qualsevol altre canvi a la nostra vida, relativitzar allò que deixem enrere i cercar les oportunitats que ens dona aquesta nova etapa, ens adonarem que davant nostre s’obre un ventall d’opcions tan gran que, a mitjà i llarg termini, aquesta situació temporal haurà estat positiva i productiva per a cadascú de nosaltres.
Artur Argelaguer Martínez
Pyschologist Empatif.
