Em dic Toni i treballo com a gerent en una empresa de log\u00edstica amb servei 24\/7. Tanco el port\u00e0til estirat al sof\u00e0 davant del televisor i, abans d\u2019anar a dormir, responc un correu urgent des del m\u00f2bil. Contesto un WhatsApp d\u2019una companya que t\u00e9 el nen malalt i dem\u00e0 far\u00e0 teletreball, i no deixo de replicar uns quants \u201ctuits\u201d de dos clients descontents. La Clara, que treballa a mitja jornada, ja ha sopat i ha posat els nens a dormir fa una hora. La veig creuar el passad\u00eds amb un cert recel. S\u00f3n les deu de la nit i, tot i que la jornada laboral ha acabat fa hores, sento la necessitat de tancar assumptes que em continuen arribant a trav\u00e9s de les aplicacions. \u00c9s la meva responsabilitat. \u00c9s el que s\u2019espera de mi… o aix\u00f2 crec.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s exclusiva meva. Afecta molts professionals atrapats en una din\u00e0mica constant de tasques i inputs digitals. La frontera entre la feina i el temps personal s\u2019ha esborrat per la immediatesa que imposen els dispositius que portem sempre a sobre i, en el meu cas, per les exig\u00e8ncies del servei. Fins a quin punt \u00e9s sostenible estar sempre connectat? Quins efectes t\u00e9 aix\u00f2 sobre la productivitat real, la vida personal i la salut?<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n ha evolucionat cap a la digitalitzaci\u00f3 i la globalitzaci\u00f3, tant en l\u2019oci com en el treball. El que abans era una jornada estructurada amb un horari fix, ara s\u2019ha convertit en una disponibilitat permanent imposada pel teletreball i la connectivitat. Si no est\u00e0s pendent, sembla que no compleixes. Aquesta exig\u00e8ncia, cada cop m\u00e9s interioritzada, ens fa perdre el control sobre la gesti\u00f3 del nostre temps.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Estat espanyol, seguint l\u2019exemple d\u2019altres pa\u00efsos de la UE com It\u00e0lia o Portugal, va incloure en la Llei Org\u00e0nica de Protecci\u00f3 de Dades el dret a la desconnexi\u00f3 digital. L\u2019objectiu \u00e9s garantir el descans i evitar la fatiga digital. Per\u00f2 aplicar aquest dret a la pr\u00e0ctica no \u00e9s gens f\u00e0cil. On acaba l\u2019obligaci\u00f3 professional i comen\u00e7a el dret al descans? Com s\u2019equilibra la necessitat de donar resposta amb el propi benestar? Moltes pol\u00edtiques empresarials encara ignoren aquesta realitat i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n
Els meus m\u00e9s propers em diuen: \u201cToni, portes ulleres de m\u00e9s\u201d. Porto ulleres per dissimular. No dormo b\u00e9, em llevo esgotat. Tot i tancar els ulls i intentar dormir, el meu cap continua processant tasques, missatges pendents i assumptes per resoldre. La fatiga digital s\u2019ha convertit en una ombra i noto un esgotament que no s\u00e9 com aturar. La hiperconnectivitat incrementa els nivells d\u2019estr\u00e8s i ansietat; el cervell, sobreestimul\u00b7lat, no aconsegueix desconnectar del tot i aix\u00f2 provoca un estat de tensi\u00f3 permanent per\u00f2 sovint imperceptible. A m\u00e9s, l\u2019exposici\u00f3 prolongada a pantalles redueix la producci\u00f3 de melatonina, cosa que dificulta el son i altera els cicles de descans.<\/p>\n\n\n\n
Vaig parlar amb la T\u00e8cnica de Prevenci\u00f3 de la meva empresa. Em va oferir suport psicol\u00f2gic (una gran professional!), diu que em veu cremat. Aix\u00f2 en angl\u00e8s li diuen \u201cburnout\u201d, que sona m\u00e9s elegant. Em va oferir acompanyament psicol\u00f2gic i, tot i que al principi em feia enrere (\u201cEi, que no estic malalt!\u201d), vaig acceptar veure una terapeuta en l\u00ednia. Nom\u00e9s van caldre tres minuts d\u2019escolta activa perqu\u00e8 em digu\u00e9s: \u201cToni, aquest ritme de treball ininterromput t\u2019est\u00e0 minant la salut i potser tamb\u00e9 la vida personal\u201d. Em va fer veure una cosa clau: si jo, com a gerent, estic aix\u00ed, segurament els que treballen amb mi tamb\u00e9 ho pateixen. Les conseq\u00fc\u00e8ncies poden ser greus: p\u00e8rdua de motivaci\u00f3, esgotament i la sensaci\u00f3 de no arribar a les pr\u00f2pies exig\u00e8ncies… ni a les que poses al teu equip. Cal posar-hi remei.<\/p>\n\n\n\n
Vaig prendre nota. Durant el sopar, el tel\u00e8fon vibra. El miro de cua d\u2019ull mentre el meu fill gran m\u2019explica com li ha anat el dia a l\u2019escola. No puc evitar sentir la urg\u00e8ncia de respondre. La Clara detecta la meva distracci\u00f3. Me n\u2019adono: \u201cestic enganxat\u201d. Potser s\u00ed que he de seguir amb la ter\u00e0pia i comen\u00e7ar a fer canvis. Gestiono un servei on la immediatesa ha d\u2019estar ben administrada per evitar cremar-nos. Parlar\u00e9 amb la direcci\u00f3 i amb recursos humans per encarar la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Aquest fenomen s\u2019ha convertit en una constant. La desconnexi\u00f3 digital no nom\u00e9s impacta a nivell individual, tamb\u00e9 afecta les relacions personals. La disponibilitat permanent redueix la qualitat del temps compartit amb la fam\u00edlia i els amics, generant distanciament i, sovint, conflictes. Les parelles es ressenten per la manca d\u2019atenci\u00f3, els fills noten l\u2019abs\u00e8ncia emocional dels pares i les relacions es deterioren dins d\u2019un estat de fatiga permanent que desgasta lentament.<\/p>\n\n\n\n
Aquestes s\u00f3n les mesures clau que hem posat en marxa, i que com a gerent em comprometo a liderar:<\/p>\n\n\n\n
El dret a desconnectar no \u00e9s nom\u00e9s una regulaci\u00f3; \u00e9s una manera de recuperar el control emocional sobre el nostre temps, que ens permet gaudir del descans i d\u2019altres activitats sense la intrusi\u00f3 constant de notificacions i exig\u00e8ncies laborals.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de dos mesos de prova i error amb el protocol, hem estat for\u00e7a rigorosos amb l\u2019equip i tamb\u00e9 anem educant els clients. A casa, deixo el tel\u00e8fon carregant al rebedor i en silenci. Encara tinc temptacions, per\u00f2 cada dia menys. Reconec que faig alguna \u201ctrampa\u201d al m\u00e8tode, per\u00f2 cada cop em costa menys mantenir-me ferm. Ara descanso millor, visc millor, gaudeixo de la fam\u00edlia les \u00faltimes hores del dia\u2026 i els tuits destructius d\u2019alguns clients, quan no reben resposta immediata, simplement es desvaneixen al n\u00favol.<\/p>\n\n\n\n
Xavier Cases – H&S Technical<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em dic Toni i treballo com a gerent en una empresa de log\u00edstica amb servei 24\/7. Tanco el port\u00e0til estirat al sof\u00e0 davant del televisor i, abans d\u2019anar a dormir, responc un correu urgent des del m\u00f2bil. Contesto un WhatsApp d\u2019una companya que t\u00e9 el nen malalt i dem\u00e0 far\u00e0 teletreball, i no deixo de<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5003,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"inline_featured_image":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-esdeveniments"],"acf":[],"yoast_head":"\n