Estrès laboral: dades recents a Espanya

L’estrès laboral és una resposta física i emocional que apareix quan els recursos amb què una persona compta són insuficients per fer front a les exigències del lloc de treball. Un cert nivell de pressió és normal, però quan la demanda és molt alta i es prolonga en el temps, acaba afectant el benestar i el rendiment a l’empresa. 

Les conseqüències no són només cansament o insatisfacció, sinó que són més intenses. Els efectes habituals són ansietat, problemes per agafar el son o descansar correctament o dificultat per concentrar-se. Per a l’organització, suposa una reducció en la productivitat i més risc de baixa laboral. L’ambient de treball també es pot veure afectat; augmenten els conflictes dins de l’equip i s’hi afavoreix la rotació de personal. 

Segons l’  enquesta OSH Premi 2025  de l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA), a Espanya, estem per sobre de la mitjana a Europa, amb un 40% dels treballadors que assenyalen que la feina els causa ansietat o depressió. Els problemes de salut mental ja són la segona causa de baixa laboral a Espanya. Tenen un cost d’uns 60 mil milions d’euros a l’any, que representa aproximadament el 4,2% del PIB. Som un dels països a la UE amb pitjors indicadors de salut mental. 

Per això, la legislació espanyola ha evolucionat per abastar la  salut mental a la feina.  La regulació, com veurem a continuació, inclou el dret a desconnectar un cop finalitza la jornada o la seva limitació, entre altres mesures. 

Salut mental a la feina: canvis amb la nova llei

La prevenció de riscos laborals a Espanya es va actualitzant de manera constant per adaptar-se a la realitat del mercat de treball. El canvi més important és la incorporació explícita dels riscos psicosocials i de la salut mental dins les obligacions preventives de les empreses. 

Tot i que la reforma continua la tramitació legislativa, l’avantprojecte aprovat pel Govern té una direcció clara. Des que entri en vigor, les empreses hauran de prestar una atenció molt més gran a factors com l’estrès, la fatiga mental, la càrrega emocional, la desconnexió digital o l’organització del treball. Les mesures més rellevants són les següents:

Avaluació obligatòria dels riscos psicosocials

Els riscos psicològics i socials s’hauran de valorar de manera específica a l’organització. Per fer-ho, s’analitzarà la càrrega de treball, la pressió temporal, l’autonomia, les relacions laborals o la claredat de les funcions.

Les empreses ja no es podran limitar a avaluar riscos físics o ergonòmics com fins ara. Tots aquells factors que afecten el benestar emocional també formaran part de la planificació preventiva. 

Major protecció davant l’estrès laboral

La reforma se centra en l’estrès com a risc laboral que ha de ser part de les accions de prevenció. Per tant, l‟empresa haurà d‟identificar quines causes organitzatives poden generar situacions d‟estrès a llarg termini i prendre mesures per reduir-les. Per tant, l’atenció ja no està en les conseqüències, sinó que s’analitza l’origen del problema. 

Reforç del dret a la desconnexió digital

El teletreball i els models híbrids dificulten que desconnectem de la feina i les jornades tendeixen a allargar-se indefinidament. Si bé el dret a la  desconnexió digital  ja existia, ara se’n reforçarà l’aplicació a la pràctica. Cal garantir que no hi hagi comunicacions laborals en el temps de descans. 

Més responsabilitat en la planificació preventiva

La  salut mental a la feina  s’haurà d’abordar com un tot i no només amb accions aïllades. És a dir, que aquests riscos s’hauran d’incloure al sistema general de prevenció i demostrar que hi ha mesures concretes per gestionar-los. Per exemple, formació, protocols interns, seguiment d’indicadors i una implicació més gran de la direcció a l’hora de crear un entorn de treball que sigui saludable. 

Suport especialitzat en prevenció amb Empatif

Per poder adaptar-se a aquests canvis que introduirà la nova llei, cal una gestió preventiva completa. A més de complir la normativa, cal desenvolupar estratègies per identificar els riscos, formar els equips i millorar el benestar de les persones.

A  Empatif , oferim serveis especialitzats en  prevenció de riscos laborals , vigilància de la salut i formació preventiva. Ens adaptem a les necessitats de cada empresa i treballem colze a colze per aconseguir els millors resultats. Contacta amb nosaltres per sol·licitar assessorament. 

La entrada Salut mental a la feina: què obliga la llei i com aplicar-ho a la teva empresa se publicó primero en Empatif.

L’obligatorietat de la prevenció a les empreses

Qualsevol empresa que tingui treballadors contractats per compte d’altri, ha de complir la normativa en prevenció de riscos laborals. D’acord amb aquesta, la responsabilitat de mantenir un espai de treball que sigui segur i que garanteixi la salut física i mental recau a l’empresari. 

Això significa que és l’empresa qui ha d’identificar tots els riscos potencials, establir i planificar les mesures preventives, donar formació a la seva plantilla i fer-ne un seguiment posterior. Tant per garantir que es compleix amb les mesures establertes com per continuar avaluant que no apareixen nous riscos derivats de qualsevol canvi a la feina. 

La normativa que regula les mesures a prendre és la  Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals . Dacord amb aquesta, les accions no han de ser aïllades, sinó que han de ser part de la gestió integral de lempresa. És a dir, que la idea no és que siguin mesures puntuals, sinó que s’han d’adaptar a la mida de l’empresa, la seva activitat i els riscos específics. Les obligacions varien a cada sector.

Cal esmentar que actualment s’està duent a terme una actualització de la normativa perquè la  salut mental  cobri la importància que mereix. Dins d’aquests canvis, es posa èmfasi en els riscos psicosocials, la salut mental, la digitalització i el dret a la desconnexió digital. 

Mesures a implementar en prevenció d’accidents laborals

Tot i que calgui complir la normativa, no cal perdre de vista que la motivació principal és el benestar i la seguretat de la plantilla. L’eficàcia de les mesures de  prevenció d’accidents laborals  es troba en la capacitat de l’empresa per aplicar-les al dia a dia. Algunes de les que cal dur a terme perquè l’entorn sigui més segur són aquestes:

Avaluació de riscos actualitzada

El primer pas és sempre fer una anàlisi per identificar tots els riscos presents a cada lloc de treball. Amb l’avaluació, es detecten els perills, com repercuteixen a la plantilla i s’estableix un ordre de prioritats. A mesura que els processos canvien, s’incorpora nova maquinària o hi ha modificacions a l’organització, caldrà tornar a avaluar els riscos. 

Formar i informar els treballadors

La formació és una de les eines més eficaces. Quan la plantilla coneix els riscos associats al seu lloc i sap com actuar-hi, el risc d’accident cau dràsticament. La formació ha de ser específica per a cada funció i s’ha d’actualitzar quan canviïn les condicions de treball. 

Usar equips i eines correctament

La causa de molts accidents laborals es troba en un ús incorrecte de maquinària, eines o equips de treball. Aquests elements han de complir els requisits de seguretat i passar un manteniment preventiu. Però a més, la plantilla ha de saber fer-los servir. 

Proporcionar equips de protecció individual adequats

Els  equips de protecció individual  (EPI) són essencials quan els riscos no es poden eliminar completament amb la prevenció. Són els cascos, ulleres, guants, calçat de seguretat o sistemes anticaigudes. Han de ser els adequats per a cada risc i estar en bon estat. De nou, el personal ha de saber fer-los servir correctament. 

Implantar protocols assegurances de treball

Si els procediments que cal seguir són clars, es redueixen els errors i les situacions perilloses. Un protocol ha de definir com es fan certes tasques, les mesures de seguretat que cal aplicar i com actuar davant d’incidències o emergències. Si hi ha riscos elevats o diverses persones participen en una mateixa operació, els processos han d’estar estandarditzats. 

Fomentar una cultura preventiva

La prevenció és més eficaç si forma part de la cultura empresarial. És a dir, que el pes no recau en un departament, sinó que tota l’organització s’hi implica per mantenir la seguretat. Per exemple, la plantilla ha de comunicar incidències o proposar-ne millores. 

Supervisar i millorar les mesures preventives

Les mesures de  prevenció daccidents laborals  no són estàtiques. De manera periòdica, s’analitzaran els incidents, es revisaran els indicadors, es faran inspeccions internes i s’escoltaran els treballadors per detectar oportunitats de millora abans que es produeixin accidents. Com més anticipació, menor risc que hi hagi danys personals o materials. 

A  Empatif, oferim serveis especialitzats en  prevenció de riscos , vigilància de la salut i formació preventiva. Contacta amb nosaltres si desitges assessorament personalitzat per a la teva empresa.

La entrada Prevenció d’accidents laborals: mesures clau que tota empresa ha d’aplicar se publicó primero en Empatif.

¿Cuáles son las nuevas obligaciones de seguridad laboral en 2026?

La prevención de riesgos laborales (PRL) en España evoluciona de forma constante para dar respuesta a todos los cambios que se producen y que afectan a los puestos de trabajo. Por ejemplo, la digitalización y las nuevas formas de organización empresarial crean escenarios que hasta ahora no se habían contemplado. 

Las actualizaciones normativas suelen estar vinculadas a los avances técnicos, nuevos estudios sobre salud laboral o a la necesidad de reforzar aspectos donde se han detectado carencias. Es el caso de la salud mental, que ha cobrado importancia en los últimos años, o de los riesgos ergonómicos en los trabajos híbridos.

El objetivo de las nuevas obligaciones de seguridad laboral para este año es integrar la prevención en la estrategia global de la empresa. Para ello, es necesario mejorar la planificación, invertir en formación continua para la plantilla y hacer un seguimiento activo de los riesgos potenciales.

Principales novedades en PRL para 2026

Entre los cambios más relevantes que deben tener en cuenta las empresas, destacan los siguientes:

Refuerzo de la evaluación de riesgos psicosociales

Se exige a las empresas analizar en profundidad factores como el estrés, la carga mental o la desconexión digital. No solo se trata de demostrar que se identifican estos riesgos, sino de que están aplicando medidas concretas y evaluables para reducirlos. 

Adaptación a entornos de trabajo híbridos y remotos

El teletrabajo se ha convertido en cuestión de pocos años en un escenario habitual. Por eso, los riesgos no quedan ya en la oficina o equivalente, sino que se extienden al domicilio de la persona. Se debe valorar la ergonomía y la organización, pero sin dejar de respetar la normativa de protección de datos y privacidad. 

Mayor control documental y digitalización de la PRL

La prevención se ve reforzada por el uso de herramientas digitales. Las inspecciones tienden a exigir trazabilidad en la documentación, que los registros estén actualizados y que se pueda acceder de inmediato a los datos relacionados con la seguridad laboral. 

Formación más específica y continua

La formación pasa a ser un proceso continuo. Se refuerza la obligación de adaptar los contenidos a cada puesto de trabajo y de actualizar los conocimientos en función de los cambios que haya en tareas, herramientas o riesgos detectados. 

Enfoque en colectivos vulnerables

Se intensifican las medidas de protección para trabajadores especialmente sensibles, como personas con patologías previas, mujeres embarazadas o empleados de mayor edad. Las evaluaciones deben contemplar estas situaciones de forma individualizada. 

Integración de la sostenibilidad y la salud laboral

Una de las nuevas obligaciones de seguridad laboral más innovadoras es la relativa a la sostenibilidad empresarial. Se promueven entornos de trabajo más saludables desde el punto de vista físico, organizativo y social. 

Actualiza tus planes de prevención de riesgos laborales con un equipo experto

Las nuevas obligaciones de seguridad laboral buscan mejorar la calidad del entorno de trabajo. Sin embargo, para aquellas empresas que no cuentan con suficientes recursos internos para hacer frente a los cambios con rapidez, se pueden convertir en un obstáculo.

Si bien la mayoría de medidas no son completamente nuevas, sino que se van adaptando a la realidad actual, se necesita tiempo para poder actualizar todos los planes de prevención. Además, es importante contar con conocimientos técnicos y una visión global que  no solo sirve para actualizarse hoy, sino para anticiparse a los cambios del futuro. Esta no siempre está disponible dentro de la organización, sobre todo cuando se trata de pymes.

Si se trabaja con apoyo externo, como el que ofrecemos en Empatif, la transición resulta más eficiente. Nuestro equipo especializado puede identificar con rapidez los puntos críticos, adaptar la documentación, implementar nuevas metodologías de evaluación y asegurar que todas las medidas cumplen con la normativa vigente. Por otra parte, se facilita la integración de herramientas digitales y la actualización de los programas formativos sin que la actividad diaria de la empresa se vea interrumpida.

A Empatif, dissenyem solucions que s’adapten a les necessitats de cada empresa. Podem a la vostra disposició assessorament tècnic, gestió documental i formació personalitzada per fer front a les  noves obligacions en seguretat laboral.  Contacta amb nosaltres per a més detalls. 

La entrada Què canvia a PRL el 2026 i com afecta la teva empresa se publicó primero en Empatif.

Quins són els riscos de treballar de nit?

Els riscos de  treballar de nit  no apareixen un dia per l’altre, sinó que es van acumulant amb el pas del temps. El canvi en el  ritme circadià , el cúmul de cansament i exposar-nos a ambients poc estimulants va minvant la capacitat de concentració i la  salut  física. Els riscos principals i els seus efectes són els següents: 

Alteració del ritme circadià

El nostre cos funciona seguint un rellotge intern que regula el somni i la vigília, així com les funcions metabòliques. Quan treballem en hores nocturnes, el patró natural es trenca i pot aparèixer insomni durant el dia, somnolència constant per la manca de descans i problemes per mantenir una rutina estable. A llarg termini, aquesta alteració afecta el rendiment laboral i augmenta la irritabilitat, l’estrès i la capacitat per seguir hàbits saludables.

Major probabilitat d’errors i accidents

La manca de descans redueix els reflexos i latenció. Tot i això, aquesta última també es veu afectada quan l’horari laboral coincideix amb les hores en què l’organisme està programat per descansar. 

Es nota més en aquelles tasques per a les quals necessitem precisió o quan cal prendre decisions amb rapidesa. A més, la fatiga incrementa el risc de badades, fallades de càlcul o accidents. Aquests poden tenir conseqüències fatals en llocs amb maquinària, torns a la carretera o treballs sanitaris.

Impacte a la salut a llarg termini

Treballar de nit  de manera prolongada afecta el metabolisme i el sistema cardiovascular. A més a més que es tendeix a dormir menys hores, es fa en horaris que no coincideixen amb les necessitats naturals de l’organisme. Amb el temps, aquesta descompensació pot afavorir problemes digestius, alteracions hormonals o una vulnerabilitat més gran davant de malalties relacionades amb l’estrès.

Mesures de prevenció per pal·liar aquests riscos

Hi ha mesures preventives que poden reduir els riscos de treballar de nit. L’ideal seria fer-ho per períodes curts, però en cas que no sigui possible aquestes pautes ajuden a millorar la qualitat de vida. Si necessites assessorament en  prevenció de riscos  a qualsevol àrea de treball, a  Empatif  podem ajudar-te. 

Establir rutines de son

Dormir després del torn de treball nocturn és una prioritat i no pas una opció flexible. És important establir un horari estable per dormir, ja que el nostre organisme s’hi acostuma i el tindrà com a referència interna. Les recomanacions són les mateixes que quan s’adorm de nit; habitació fosca, silenciosa i amb una temperatura adequada. Si cal, cal optar per màscares, cortines opaques o taps.  

Afegir pauses per descansar i menjar

Les pauses redueixen la fatiga i ajuden a mantenir la concentració. Han de ser breus, però freqüents, sobretot si són activitats en què s’ha de mantenir l’atenció de manera continuada. Pel que fa a l’alimentació, cal fer un sopar lleuger abans del torn i afegir snacks saludables durant la nit. D’aquesta manera s’eviten les digestions pesades i les baixades brusques d’energia. No és convenient abusar de la cafeïna perquè pot perjudicar el descans posterior.

Millorar les condicions d’il·luminació i d’ergonomia

Per reduir la somnolència al lloc de treball, la il·luminació ha de ser bona i adaptada a l’activitat a realitzar. La llum freda i amb prou potència en zones de treball ajuda l’organisme a mantenir-se alerta. Tampoc no hem de descuidar l’ergonomia, que implica cadires ajustables, mantenir una bona postura i dissenyar l’espai físic perquè redueixi la fatiga. 

Suport psicosocial i formació preventiva

Una altra conseqüència del treball nocturn és la sensació d’aïllament o distanciament de la família i les amistats per la incompatibilitat d’horaris. És important comptar amb suport o aprendre a gestionar l’estrès per reduir-ne l’impacte. La formació específica en prevenció de riscos per a torns nocturns és eficaç per identificar els símptomes de la fatiga, organitzar millor el descans i gestionar situacions crítiques amb seguretat. A Empatif, oferim cursos i assessorament als equips per millorar les condicions de treball. 

Treballar de nit  és un repte físic i psíquic, però pot millorar quan es coneixen els riscos associats i es prenen les mesures adequades per reduir-los. Si vols cuidar la teva plantilla i mantenir la qualitat dels teus serveis,  contacta  amb Empatif per implementar aquestes mesures i acompanyar els equips perquè el treball nocturn sigui més segur i sostenible.

La entrada Treballar de nit: riscos que has de conèixer se publicó primero en Empatif.

Com es produeixen les lesions laborals?

El cos humà està dissenyat per moure’s, però no per fer de forma constant els mateixos gestos o moviments durant hores. Cada cop que s’executa una acció, com ara teclejar, tallar, aixecar, girar o muntar una peça, els músculs, tendons i articulacions s’activen de manera repetitiva. Si aquest moviment es repeteix sense parar i amb una postura forçada, els teixits comencen a desgastar-se. 

Al principi, el mal és mínim, però amb la repetició de cada dia comença a aparèixer inflamació, rigidesa i dolor. Per tant, a diferència dels accidents en què es produeix un cop o una lesió sobtada, en aquest cas, el desgast és progressiu. La musculatura perd capacitat de recuperació, els tendons s’inflamen i els nervis es poden comprimir. 

Quan els primers símptomes apareixen, com formigueig, debilitat o sensació d’entumiment, la lesió ja sol estar avançada. En la majoria dels casos, la solució és el repòs perllongat i la interrupció del moviment continu responsable del dolor. Si la lesió és greu, fins i tot es podria requerir cirurgia. 

Principales causas de las lesiones

Las causas de las lesiones por movimientos repetitivos son múltiples. Por ejemplo, un diseño incorrecto de los puestos de trabajo, herramientas que no son ergonómicas, un ritmo de producción muy alto, ausencia de pausas o falta de rotación de tareas. También pueden influir factores individuales, como la edad, la condición física o el estrés. 

La normativa española en materia de prevención de riesgos laborales obliga a evaluar todos estos elementos para evitar que el entorno de trabajo se convierta en una fuente constante de microtraumatismos. No obstante, la formación es clave, para que la persona trabajadora sepa cómo adaptar su postura o identificar las primeras señales de fatiga muscular.

Lesiones por movimientos repetitivos: un problema común

Las lesiones por movimientos repetitivos afectan a diferentes perfiles. En las fábricas, puede tratarse de un mismo gesto que se realiza con una herramienta manual y que se repite cientos de veces al día. En una oficina, el movimiento sería el de las muñecas y los dedos durante ocho horas frente al ordenador. En ambos casos, la repetición constante genera sobrecarga en músculos y tendones, que no están diseñados para ese nivel de exigencia.

Las lesiones por esfuerzo repetitivo más frecuentes son la tendinitis, el síndrome del túnel carpiano, la epicondilitis, la bursitis o los trastornos de cuello y hombros. También aparecen lesiones lumbares o de cadera cuando se mantienen posturas forzadas durante demasiado tiempo. Todas ellas pueden derivar en problemas crónicos que limitan la movilidad y reducen la capacidad para trabajar.

Las lesiones musculoesqueléticas son uno de los principales motivos de baja laboral en España. Suponen desgaste emocional para quien las sufre, además de las consecuencias físicas. Para la empresa, hay una repercusión en la productividad, las sustituciones, indemnizaciones y pérdida de talento. 

Sin embargo, estas lesiones se pueden prevenir si se evalúa la ergonomía, se equilibra la organización del trabajo y se aplican medidas de prevención activas que reduzcan la incidencia. 

Cómo implementar la prevención de riesgos laborales

La prevención empieza por analizar los riesgos que cada puesto de trabajo puede acarrear. Cada tarea tiene sus propios movimientos repetitivos, posturas forzadas o manipulación excesiva de cargas. 

A partir d’aquí caldrà redissenyar els processos, introduir pauses breus, però freqüents; fomentar la rotació de tasques i proporcionar eines ergonòmiques que s’adaptin a cadascú. També és convenient que es facin estiraments o exercicis de mobilitat dins de la jornada laboral, per millorar la circulació i reduir la fatiga muscular. Tot i això, el coneixement sobre aquestes pràctiques ve de la formació contínua i la comunicació entre la plantilla i les persones responsables de la prevenció. 

A  Empatif , oferim serveis integrals de  prevenció de riscos laborals  que ajuden les empreses a protegir la salut de la seva plantilla. El nostre equip multidisciplinari fa avaluacions ergonòmiques personalitzades, dissenya plans específics d’actuació, imparteix formacions i fa un seguiment continu per detectar a temps els possibles riscos derivats dels moviments repetitius. 

Si a més de complir amb la legislació vigent, vols promoure a la teva empresa un entorn laboral més saludables, sostenible i productiu, inverteix en prevenció. Lluny de ser un luxe, és la millor aposta per cuidar les persones i el futur d’una empresa.

La entrada Moviments repetitius: lesions silencioses però greus se publicó primero en Empatif.

Quina és la relació entre la il·luminació i el rendiment laboral?

La relació que hi ha entre el tipus de llum i el rendiment parteix de la manera com el nostre cos reacciona abans diferents nivells lumínics. Tot i que la il·luminació s’usa com un recurs estètic o visual, afecta els nostres nivells d’alerta, la capacitat per mantenir l’atenció i la manera com processem la informació. 

Si la llum no és l’adequada per al que fem, podem sentir-nos cansats abans del normal, es produeix tensió ocular i augmenta la probabilitat que cometem errors. Tot i això, si és la idònia, el cervell pot processar millor els estímuls i rendeix sense fer esforç extra. L’atenció també es manté estable i l’organització mental és més eficaç 

Tot i que la llum s’ha d’adaptar a qualsevol sector i activitat, la seva importància augmenta en llocs administratius, industrials o sanitaris. No només pel tipus de tasca en si, sinó pel risc associat o les conseqüències que pot tenir un error. I més enllà de la productivitat, es tracta de les condicions laborals, que repercuteixen directament en la motivació i la satisfacció. 

Beneficis d’una bona il·luminació a la feina

La il·luminació adequada ens permet veure amb claredat, d’això no hi ha cap dubte. Però a més, influeix en la nostra salut, en l’eficiència i en el treball que es realitza. No obstant això, no només importa la quantitat de llum, sinó també la distribució, la qualitat i l’adequació al tipus d’activitat.

Redueix la fatiga visual

Una de les millores més evidents és que es redueixen o eviten les molèsties oculars. Quan la il·luminació és pobra, els ulls fan un esforç constant, per la qual cosa pot aparèixer coïssor, visió borrosa o mal de cap. Aquest desgast afecta el rendiment de forma directa, ja que obliga la persona a fer pauses més freqüents per descansar la vista i alenteix fins i tot la realització de tasques senzilles. 

Si la llum està ben distribuïda, no té contrastos bruscs ni reflexos que siguin molestos, la vista funciona al rang natural i es redueix la tensió acumulada. Això particularment important en treballs davant de les pantalles durant moltes hores, en què s’ha de tenir en compte la llum ambiental i la brillantor del monitor. 

Millora la concentració i la precisió

La il·luminació actua també sobre la nostra capacitat cognitiva . Si un espai està ben il·luminat, ajuden el cervell a mantenir-se en un nivell òptim d’alerta i ens podem concentrar durant més temps. És important en feines que impliquen fer anàlisis, prendre decisions, llegir dades o manipular eines. 

La llum freda o neutra es recomana per a zones on cal concentració, mentre que la il·luminació més càlida s’ha de deixar per a zones de descans o espais on l’objectiu sigui relaxar la ment abans de reprendre l’activitat. Quan la llum acompanya la tasca, es redueixen els errors i augmenta la confiança de la persona en les pròpies capacitats. 

Benestar general i millora de l’ambient laboral

Un altre aspecte a tenir en compte en la relació entre la il·luminació i el rendiment laboral és que la llum influeix en la manera com ens sentim durant la jornada. Si és pobre, podem sentir somnolència o apatia, però si és adequada, l’entorn és més agradable i dinàmic. La llum també afecta l’estat d’ànim, la interacció entre companys i, en general, el clima laboral. 

A més, és convenient combinar la llum natural, que regula els ritmes biològics i millora la vitalitat, amb l’artificial, que manté l’espai funcional a qualsevol hora del dia. D’aquesta manera, l’estrès es redueix i l’ambient es manté equilibrat i saludable.

És clar que il·luminació i rendiment laboral van de la mà i que és imprescindible tenir-la en compte perquè l’entorn laboral sigui més segur, eficient i còmode. Si necessites avaluar les condicions i necessitats de la teva empresa per millorar la productivitat i les condicions laborals, pots contactar amb Empatif . Realitzem assessorament per a la prevenció de riscos laborals ia més impartim cursos de formació. 

La entrada La il·luminació correcta millora el rendiment laboral se publicó primero en Empatif.

Les  inspeccions de seguretat laboral  són revisions sistemàtiques que es duen a terme al lloc de treball, i que inclou el control d’equips, processos i pràctiques de treball. Es realitzen per  identificar possibles riscos existents per a la salut i la integritat física de la plantilla. Poden realitzar-se com a part de les obligacions legals que afectin l’empresa en qüestió o de manera voluntària per part d’aquesta per garantir que tot estigui en ordre.

Hi ha inspeccions oficials, en què intervenen organismes externs competents. Aquests verifiquen que l’empresa compleix la  normativa vigent  en matèria de prevenció de riscos laborals. No obstant això, l’empresa també pot, i ha de fer, inspeccions internes amb certa regularitat, per avançar-se als problemes, corregir anomalies i fomentar una cultura de seguretat a la feina. 

Pel que fa a la seva importància, trobem els avantatges següents:

    • Redueixen la probabilitat d‟accidents i malalties professionals.

    • Ajuden a complir la legislació i, amb això, evitar sancions.

    • Milloren l’ambient de treball, ja que si la plantilla sent que la seguretat és important, augmenta la confiança i la implicació en el lloc.

    • Estalvi en costos, pel fet que es redueixen els accidents, les baixes i hi ha menys danys materials.

Tipus d’inspeccions de seguretat laboral

La finalitat de les  inspeccions de seguretat laboral  és sempre la mateixa, però n’hi ha diferents tipus. Cadascuna se centra en aspectes concrets, encara que també, com hem indicat, varia qui les duu a terme.

Inspeccions oficials 

Són les que realitzen organismes de l’Estat, inspecció laboral o institucions de control per comprovar que es compleixen les lleis, els reglaments i les normes aplicables en seguretat i salut. Si hi ha incompliments, poden comportar sancions. 

Inspeccions internes de rutina

Són revisions freqüents, com ara diàries setmanals o segons consideri l’empresa. Les fan tècnics de prevenció interns, supervisors o responsables de seguretat. L’objectiu és controlar que es fan servir els equips de protecció, l’estat dels materials, l’actitud del personal, el manteniment bàsic de maquinària i les condicions del lloc de treball. 

Inspeccions periòdiques tècniques

Requereixen personal especialitzat, com ara enginyers, tècnics de seguretat i higiene industrial o especialistes en manteniment. Revisen maquinària, instal·lacions elèctriques, equips de ventilació, extintors, etc. i se segueix una cadència definida, que pugui ser mensual, trimestral o anual, segons el desgast, l’ús i la normativa sectorial.

Inspeccions especials o extraordinàries

S’activen en circumstàncies concretes. Per exemple, després d’un accident, quan es modifiquen processos, s’introdueix nova maquinària o productes o davant de denúncies o sospites. En funció del tipus de risc, calen especialistes externs o interns.

Inspeccions focalitzades o temàtiques

Se centren en una àrea, màquina, procés o risc específic, com ara l’ergonomia d’un lloc, l’exposició a agents químics o el risc psicosocial. Solen ser realitzades per tècnics especialitzats, interns o externs. 

Com fer una inspecció de seguretat laboral

Hi ha checklists per a les  inspeccions de seguretat laboral  que abasten tots els elements a verificar, com els EPP, la maquinària o l’àrea de treball. Tot i això, per evitar oblidar algun aspecte, també és important seguir un procés, que és el següent:

1. Preparació

Abans d’iniciar la inspecció, cal definir els objectius i l’àrea, processos o equips concrets que es revisaran. També s’han de consultar les avaluacions de riscos anteriors, els informes d’accidents i els registres de manteniment.

2. Recorregut al camp

Durant la visita, s’hi observen les instal·lacions i els equips, però també la metodologia de treball de la plantilla. Per exemple, l’ordre i la neteja, com es fan servir els  equips de protecció  o la senyalització. A més a més de possibles incompliments, es tracta d’identificar condicions insegures i oportunitats de millora. Les entrevistes a la plantilla també ajuden a conèixer si apliquen correctament els procediments. 

3. Registre de troballes

Les observacions s’anoten i es diferencia entre les desviacions greus i els aspectes de menys rellevància. Però aquestes s’acompanyaran de fotos, croquis o referències normatives que evidenciïn que són objectives. 

4. Informe i pla dacció

Finalment, es fa un informe que inclogui tots els punts a millorar, per ordre de risc. S’hi inclouran també mesures correctives, persones responsables d’executar-les i terminis concrets per fer-ho. Després, se’n farà un seguiment i es verificarà que les accions es van implementar i funcionen.

A  Empatif , disposem de serveis integrals de  Prevenció de Riscos Laborals  que inclouen seguretat a la feina, higiene industrial, ergonomia i vigilància de la salut. Ajudem les empreses a implementar les inspeccions, dissenyar checklists, fer seguiments i assegurar que les mesures correctives s’executen i s’integren a la cultura de l’empresa. 

La entrada Inspeccions de seguretat que realment funcionin se publicó primero en Empatif.

Drets laborals durant l’embaràs 

La normativa estableix diversos drets essencials per protegir la salut de la treballadora i del fetus: 

• Permís per exàmens i preparació al part: el temps indispensable dins de la jornada laboral. 

• Baixa per malaltia durant l’embaràs: garanteix 19 setmanes completes després del part. 

Adaptació del lloc de treball: si les condicions de la feina poden afectar la salut de la mare o del nadó (esforços excessius, productes tòxics, torns nocturns), es pot modificar la jornada o el lloc de treball. Si això no és possible, la treballadora té dret a un permís amb sou. 

Drets després de l’embaràs 

• Permís amb sou: 19 setmanes per cada progenitor, ampliable a 32 setmanes en famílies monoparentals. També aplica a adopcions i acollides de menors fins a 6 anys. 
• Distribució del permís: 6 setmanes obligatòries + 11 opcionals + 2 flexibles (fins als 8 anys de la criatura). 
• Famílies monoparentals: 6 obligatòries + 22 opcionals + 4 flexibles. 
• Naixement prematur o ingrés neonatal: el còmput del permís comença a partir de l’alta hospitalària, amb un màxim de 13 setmanes addicionals si l’hospitalització supera els 7 dies. 
• Permís de lactància: fins als 9 mesos, amb flexibilitat horària dins de la jornada laboral i adaptació de condicions per evitar feina nocturna o a torns, sense necessitat de certificat mèdic. 

Avantatges de la lactància materna 

• La llet materna proporciona tots els nutrients necessaris durant els primers mesos i contribueix a la salut, creixement i maduració del nadó. 
• Els infants alletats tenen menys infeccions gastrointestinals, respiratòries i urinàries. 
• Per a les empreses, donar suport a la lactància redueix l’absentisme per cura de familiars malalts, ja que els nens alletats es posen malalts un 50% menys durant el primer any. 

Conciliació treball – família 

• Excedència per cura d’un fill: fins a 3 anys, conservant el lloc de treball el primer any. 
• Reducció de jornada: entre 1/8 i un màxim del 50% de la seva jornada habitual, amb reducció proporcional del sou, per cuidar menors de fins a 12 anys. 

Suspensió del contracte per embaràs de risc 

Si la feina pot afectar negativament la salut de la mare o del nadó i no és possible un canvi raonable de lloc:

• La treballadora sol·licita a la Mútua Laboral la prestació per embaràs de risc, amb la documentació requerida: informe mèdic, valoració de vigilància de la salut i justificació empresarial. 
• Es suspèn el contracte de treball fins al part, amb manteniment de l’antiguitat i pagament del 100% de la base reguladora per incapacitat temporal. 
• Un cop nascut el nadó, s’inicia la prestació de maternitat. Si el contracte acaba durant el període de maternitat, la Seguretat Social garanteix el pagament fins a la finalització del permís. 

A Empatif Health & Safety, hem elaborat un document complet amb tota la informació pràctica sobre els drets laborals durant i després de l’embaràs, la lactància materna i la suspensió del contracte per embaràs de risc, pensat per a responsables de Recursos Humans i prevenció de riscos laborals que vulguin aplicar correctament la normativa i protegir el benestar dels seus treballadors i treballadores. 

La entrada Nou Reial decret-llei 9/2025: drets laborals durant i després de l’embaràs i conciliació familiar  se publicó primero en Empatif.

Què s’entén per feina en solitari o aïllament?

Es considera treball en solitari o en aïllament a tota activitat que es realitza sense la presència física d’altres persones que puguin prestar ajuda immediata en cas d’incident. Encara que puguem pensar en llocs remots, n’hi ha prou que no hi hagi supervisió directa o contacte continu amb l’entorn laboral.

Per tant, no equival a la soledat física com a tal, sinó que el problema està en la manca de suport davant d’una possible emergència. És a dir, que podria tractar-se d’una persona aïllada en un taller, un despatx, en carretera o fins i tot a casa. Si succeeix una cosa inesperada, hi ha una exposició als riscos de no tenir ningú a prop que pugui intervenir.

Per evitar-los, hi ha normatives de prevenció, com la NTP 344, que regulen aquest tipus de treball i que obliguen les empreses a realitzar avaluacions específiques de riscos. Però també a establir protocols que puguin protegir el personal en aquestes condicions.

Quins treballs s’inclouen en aquesta categoria i quins no hi poden figurar?

Si bé no podem considerar que qualsevol feina en solitari és de risc, sí que n’hi ha molts que requereixen mesures especials. Alguns exemples de treballs que entren en aquesta categoria són aquests:

• Tècnics de manteniment que treballen en instal·lacions industrials sense companyia.
• Personal de neteja nocturn en edificis buits.
• Conductors de llarga distància.
• Vigilants de seguretat que cobreixen torns en solitari.
• Taquillers o missatgers en zones allunyades o rurals.
• Teletreballadors que realitzen jornades completes sense contacte amb el seu equip.

Alhora, també trobem treballs que mai s’haurien de fer en solitari, ja que comporten un risc molt elevat. De fet, la mateixa normativa ho prohibeix. Per exemple, els següents:

• Treballs en alçada sense supervisió.
• Operacions en espais confinats.
• Ús de maquinària pesant o substàncies perilloses sense suport.
• Activitats en entorns amb risc d’explosió o inhalació de gasos tòxics.

En aquests casos, és obligatori comptar amb recursos de prevenció o amb un sistema de vigilància que permetés actuar immediatament si es produís un accident.

Quins són els riscos del treball en solitari?

El treball en solitari té avantatges, però es pot convertir en una amenaça per a la seguretat i la salut si no s’apliquen les mesures preventives adequades. Aquestes s’ han de dirigir tant als riscos físics com als psicosocials, que repercuteixen tant en la salut com en la productivitat. 

Dins dels físics, trobem els temps de resposta més llargs davant d’un accident, la impossibilitat de demanar ajuda si es produeix una caiguda o la persona queda atrapada, així com si es desmaia. També la falta d’assistència en situacions mèdiques urgents, com un infart, una hipoglucèmia o una intoxicació.

En els riscos psicosocials, que passen més desapercebuts, trobem l’aïllament social i la sensació d’abandonament; la fatiga mental en no poder compartir decisions o consultar dubtes; estrès i ansietat per sentir-se exposat o insegur, i una disminució de la motivació i del rendiment.

Mesures de prevenció

La prevenció és l’eina principal de què disposem per reduir els riscos del treball en solitari. Perquè sigui eficaç, cal identificar aquestes situacions i aplicar mesures específiques, tant tècniques com organitzatives. Com les següents:

• Avaluació i planificació. Cal detectar tots els llocs en què hi pugui haver feina aïllada. Després s’ avaluaran els riscos associats a cada situació i s’ establiran protocols d’ actuació davant d’ un accident o emergència i un pla de seguretat.
• Ús de tecnologia. Consisteix a dotar la plantilla de dispositius de comunicació bidireccional, com mòbils, ràdios o apps. Usar sistemes de geolocalització o dispositius amb detecció d’ inactivitat, caigudes o polsadors d’ emergència. També monitoritzar en temps real l’ activitat i l’ estat de la persona.
• Formació i suport humà. Capacitar el personal per reconèixer els riscos i actuar adequadament; donar formació en primers auxilis; especialment en col·lectius que treballen allunyats, i establir rutines de contacte periòdic.

El valor afegit d’ Empatif

Apostar per serveis especialitzats com els d ‘Empatif pot marcar la diferència. Estem especialitzats en salut laboral, i oferim solucions integrals per a empreses que volen cuidar dels seus treballadors en situacions d’aïllament. 

Els nostres serveis inclouen la realització d’avaluacions personalitzades dels riscos, disseny i implementació de protocols de prevenció i formació especialitzada per a la gestió d’emergències, entre d’altres. Contacta amb nosaltres per a més informació.

La entrada Riscos invisibles del treball en aïllament laboral se publicó primero en Empatif.

Què són els disruptors endocrins i com ens afecten?

El nostre cos utilitza diferents hormones per realitzar les funcions de l’organisme. Es tracta de molècules essencials que s’encarreguen de la senyalització i la comunicació entre les cèl·lules i els òrgans.

La seva relació amb els disruptors endocrins està en el què aquestes substàncies químiques, també coneguts com a EDCs per les seves sigles en anglès, poden interferir en el sistema hormonal. És a dir, que fins i tot quan es tracta de dosis baixes, tenen la capacitat d’imitar les hormones i bloquejar el funcionament de les naturals. Per exemple, l’estrogen, la testosterona o la tiroide. 

A llarg termini, es produeixen efectes negatius sobre la nostra salut, com problemes d’infertilitat, obesitat, càncers hormonodependents, com el de mama o testicles, alteracions del desenvolupament neurològic i problemes metabòlics. Si bé durant anys ens hem centrat en l’entorn domèstic i en la presència d’aquestes substàncies nocives en els envasos d’aliments, avui sabem que aquestes substàncies també són presents a la feina. Sobretot, en sectors industrials, agrícoles o de neteja.

Quins són els disruptors endocrins que apareixen en l’entorn laboral?

Els disruptors endocrins apareixen en múltiples formes dins de l’ entorn professional, ja que depèn del tipus d’ activitat que es dugui a terme. Els més freqüents són els següents:

• Bisfenoles (com el BPA i BPS). Són presents en plàstics, tintes tèrmiques de tiquets, resines i recobriments. Molt comuns en oficines, comerços i fàbriques.
• Ftalats. Es fan servir per ablandar plàstics i es troben en sòls de PVC, cables, cortines de vinil, vernissos i productes de neteja.
• Parabens i triclosà. Són conservants que es fan servir en cosmètics, productes d’higiene i alguns desinfectants.
• Retardants de flama (com PBDEs). Venen incorporats en mobiliari, aparells electrònics, catifes i tèxtils per prevenir incendis.
• Pesticides i herbicides. Habituals en la indústria agrícola, jardineria o manteniment d’ espais verds.
• Compostos perfluorats (PFAS). S’ utilitzen en tèxtils impermeables, estris de cuina antiadherents i materials resistents a taques o greixos.
• Metalls pesants (com plom, mercuri o cadmi). Són presents en certs processos industrials, bateries, pintures antigues o laboratoris.

L’exposició es pot produir per inhalació, absorció dèrmica o ingestió accidental. Les persones més exposades són els qui treballen en sectors com neteja, construcció, atenció sanitària, perruqueria, indústria química o manufacturera. No obstant això, també trobem elements contaminants a les oficines, encara que sigui en menor grau.

Com podem identificar-los?

Per poder detectar els disruptors endocrins en l’ entorn laboral, s’ha de realitzar una avaluació en detall. El principal problema amb què ens trobem és que no sempre estan etiquetats amb claredat. A continuació, vam veure alguns passos per identificar-los i reduir la seva presència. 

Revisar materials i productes

• Analitza les fitxes de seguretat dels productes químics del lloc de treball (Fitxes de Dades de Seguretat o FDS).
• Busca compostos sospitosos com ftalats, bisfenoles, parabens o retardants de flama.
• Revisa etiquetes i components de productes de neteja, higiene personal, cosmètics o desinfectants.

Avaluar el mobiliari i materials d’ oficina

• Identifica si els mobles contenen escumes tractades amb retardants de flama.
• Verifica si hi ha ús extensiu de plàstics, sòls de vinil o pintures industrials.
• Valora substituir els materials trobats per alternatives lliures d’EDCs certificats (amb etiquetes com “sense BPA”, “lliure de ftalats”, etc.).

Control de la qualitat de l’ aire interior

• Avalua la ventilació de l’espai, ja que els EDCs poden trobar-se en pols o vapors.
• Utilitza sensors de compostos orgànics volàtils (COVs) per monitoritzar l’exposició.
• Neteja freqüentment amb productes ecològics i sense tòxics.

Capacitació i sensibilització de l’ equip

• Informa el personal sobre disruptors endocrins i la seva repercussió en la salut.
• Forma als responsables de compres perquè triïn productes segurs.
• Estableix protocols de bones pràctiques laborals i ús d’equips de protecció individual (EPIs o EPP) si correspon.

Consultar amb professionals especialitzats

Treballar amb una consultora experta, com Empatif, pot facilitar la identificació i la gestió de riscos relacionats amb disruptors endocrins. A través d’ auditories tècniques, analitzarem la presència d’ aquestes substàncies i proposarem plans de substitució que s’ adaptin a les condicions laborals. A més, oferim formació personalitzada per a equips, desenvolupament de protocols d’actuació i assessorament en compres responsables.

Si vols que l’entorn laboral de la teva empresa sigui més saludable, sense substàncies tòxiques invisibles que afectin la salut hormonal, contacta amb el nostre equip multidisciplinari i t’assessorarem.

La entrada Com identificar els disruptors endocrins en el teu entorn laboral se publicó primero en Empatif.

A què ens referim amb contaminació de l’aire i quines en són les causes?

La  contaminació de l’aire  fa referència a la presència d’agents físics, químics o biològics a l’atmosfera. Tenen la capacitat d’alterar-ne la composició natural i, per això, poden resultar perjudicials per a la nostra salut. En el context laboral, parlaríem d’una exposició contínua o intermitent a contaminants que no haurien de ser-hi presents o que superen els límits que es consideren segurs.

Però aquests contaminants no han de ser visibles, ja que poden ser partícules microscòpiques, gasos o vapors. No obstant això, les seves conseqüències poden ser greus a mitjà o llarg termini.

Les causes més freqüents de contaminació de l’aire a la feina són:

    • Emissions industrials. Processos de soldadura, fosa, galvanitzat o mecanitzat. Generen fums metàl·lics, pólvores o gasos tòxics que contaminen l’aire interior.

    • Ús de vehicles i maquinària. La combustió de gasoil o gasolina en maquinària pesada allibera diòxid de nitrogen, monòxid de carboni i partícules fines.

    • Manipulació de productes químics. Les pintures, dissolvents o adhesius emeten compostos orgànics volàtils (COV) perjudicials per a la salut.

    • Manca de ventilació adequada. En espais tancats, es pot acumular diòxid de carboni, pols o microorganismes.

    • Activitats de construcció o demolició. Produeixen pólvores en suspensió, fibres minerals i altres residus respirables.

    • Sistemes de climatització mal mantinguts. Poden derivar en focus de proliferació bacteriana, com ara Legionella.

Conseqüències de la contaminació de l’aire a la salut laboral

Malalties respiratòries

Les vies respiratòries solen ésser les primeres afectades per la contaminació de l’aire. Exposar-nos a  partícules  fines, com ara PM10 o PM2.5, gasos tòxics o fums pot produir tos crònica, irritació nasal, dificultat per respirar, i en casos més greus, asma, bronquitis crònica o MPOC. Si hi ha afeccions respiratòries prèvies, aquests entorns empitjoraran significativament l?estat de salut.

Risc cardiovascular

La inhalació prolongada de contaminants es relaciona amb un risc més alt d’hipertensió, arítmies i infarts. Algunes substàncies produeixen estrès oxidatiu a la sang, que afecta el funcionament del cor i el sistema circulatori.

Major incidència de càncer

Alguns contaminants estan considerats cancerígens, com certs compostos del benzè, formaldehid o hidrocarburs aromàtics. L’exposició sostinguda, i en particular sense una protecció adequada, pot incrementar de manera notable el risc de desenvolupar càncer de pulmó, de bufeta o de pell.

Irritacions cutànies i oculars

Els productes químics en suspensió o la presència de pols irriten la pell i causen dermatitis, picor ocular o conjuntivitis. Si bé podrien considerar-se com a molèsties menors, afecten el rendiment i el benestar.

Disminució del rendiment i malestar general

Un ambient mal ventilat o carregat de partícules pot provocar fatiga, mal de cap, nàusees o manca de concentració. En conseqüència, augmenta la probabilitat de cometre errors o que hi hagi accidents laborals per distracció o somnolència.

Augment de l’absentisme

A llarg termini, la  contaminació de l’aire  acaba per malmetre la salut del personal, que començarà a absentar-se de manera repetida en el temps. És a dir, que hi haurà més baixes laborals i  absentisme  i es reduirà la productivitat. 

Empatif: prevenció real per a un aire més segur

A  Empatif  sabem que prevenir és cuidar. Per això, oferim solucions especialitzades per identificar i  prevenir els riscos  derivats de la  contaminació de l’aire  als centres de treball. No es tracta només de complir la normativa, sinó de garantir un entorn segur, saludable i productiu per a totes les persones.

Realitzem avaluacions completes d’higiene industrial per proposar millores efectives. A més, utilitzem eines com Vision Zero per reforçar la cultura preventiva i millorar la presa de decisions i apliquem metodologies Lean Safety per integrar la seguretat en tots els processos de manera eficient.

I com que cada empresa té necessitats diferents, els nostres serveis són totalment personalitzats: formació pràctica, acompanyament tècnic, protocols específics i seguiment continu. Contacta amb nosaltres per a més informació. 

La entrada Com afecta la contaminació de l’aire a la salut laboral se publicó primero en Empatif.

Els senyals d’advertiment

A l’entorn laboral la seguretat és un aspecte fonamental que sempre cal prioritzar. Un accident pot tenir conseqüències molt greus i, precisament per això, és fonamental que els treballadors estiguin atents als senyals d’advertiment que indiquen que es pot estar davant d’un  risc imminent .

S’entén per senyal d’emergència una  pista o indici  que alerta que es pot produir un accident. Per exemple, si en una màquina parteix del cablejat elèctric ha quedat a l’aire, hi ha un risc elevat que algú pugui patir una descàrrega en manipular-la.

Tipus de senyals d’advertiment

Hi ha dos tipus bàsics (físiques i conductuals) ia totes dues cal prestar-los atenció igual si el que es busca és reforçar la seguretat i evitar els accidents.

Són  senyals d’ advertiment físic :

• Equipament en mal estat: Per exemple, eines oxidades o maquinària a què falten peces.
• Espais de treball desordenats Factors com els passadissos obstruïts incrementen els riscos d’accidents laborals.
• Vessaments de substàncies perilloses com a líquids o  residus químics .
• Condicions ambientals adverses: Si hi ha un nivell de soroll excessiu que impedeix sentir una alarma, una temperatura molt elevada, massa humitat, etc.

Els  senyals conductuals , per la seva banda, són aquells que afecten el comportament dels individus i que poden acabar generant un risc per a la seguretat:

• Augment de les errades a l’hora de treballar per les dificultats per concentrar-se.
• Excés de fatiga i estrès.
• Canvis a la dinàmica de comunicació que porten a discussions freqüents.
• Incompliment de les normes de seguretat.

Com es poden detectar els senyals d’advertiment per reduir els riscos d’accidents laborals?

La clau és fer una monitorització contínua per detectar possibles símptomes que alguna cosa no marxa com cal.

Senyals físics

• Inspeccions minucioses dels equips de treball, lentorn i tots els materials que poden resultar perillosos i que es troben en lloc de treball. 
• Observar detingudament si hi ha símptomes de desgast a la maquinària i els equips, com un desgast excessiu de les peces o vibracions o sorolls inusuals. 
• Mantenir-se atent als canvis a l’entorn. Comprovar que no s’està acumulant escombraries o materials a llocs indeguts; que no s’han produït vessaments de líquids i que les condicions de temperatura i humitat es mantenen a nivells òptims.

Senyals conductuals

• Observació del comportament. Cal avaluar detalladament el comportament dels empleats i els seus possibles canvis al llarg del temps. Una bona monitorització permet detectar senyals dalarma com un excés destrès, la manca de concentració o la resistència a adoptar les normes de seguretat.
• Implementar un sistema de comunicació obert. Amb freqüència, són els mateixos treballadors els que detecten que alguna cosa no va bé amb algun dels seus companys. Per això, és important mantenir vies de comunicació obertes perquè puguin subministrar aquest tipus d’informació i manifestar les seves preocupacions quant a seguretat de forma confidencial.

Eines per a la detecció

La tasca de detecció de senyals d’advertència es torna una mica més senzilla si es compta amb unes eines bàsiques per dur-la a terme.

En aquest cas, el punt de partida és una bona definició dels indicadors clau d’exercici ( KPI ), que ajudaran a mesurar l’exercici en matèria de seguretat ia detectar àrees de millora.

A més, es poden utilitzar  llistes de verificació  perquè les inspeccions siguin tan detallades com sigui possible i que no es passi cap factor per alt.

Finalment, un programari de gestió de seguretat ajuda a tenir tota la informació centralitzada, a fer anàlisis de riscos, generar informes i registrar incidents si s’arriben a produir.

Recomanacions addicionals per millorar la seguretat a l’empresa

Parar atenció als senyals d’advertiment és essencial per reduir el risc que es produeixi un accident laboral, però no és l’únic que pot fer l’empresa.

És prioritari implementar una  cultura de la seguretat , que aconsegueixi que els treballadors se sentin responsables de la pròpia seguretat i de la dels seus companys. Això pot ser molt efectiu a lhora de minimitzar els riscos de tipus conductual.

Perquè aquesta cultura es converteixi en una realitat, l’empresa ha d’invertir a formar els seus empleats de manera contínua en matèria de prevenció de riscos laborals. Aconseguint que aquests siguin capaços de detectar per si mateixos els senyals d’advertiment i prendre precaucions, identificar riscos que han estat passats per alt, aplicar primers auxilis i fer servir de manera correcta les mesures de protecció personal.

A més, cal analitzar a fons tots els incidents de seguretat (encara que no siguin greus), per identificar les causes de l’origen i prendre mesures correctives.

Si som capaços d’identificar els senyals d’advertiment i actuar de manera efectiva davant d’ells, els  riscos d’accidents laborals  es redueixen de manera notable. Una altra manera de millorar encara més la seguretat a la teva empresa és comptar amb l’ajuda d’  especialistes en la matèria .

La entrada Senyals d’advertiment: com detectar riscos abans que es produeixin accidents se publicó primero en Empatif.

Riscos laborals al sector sanitari: quins són els tipus més freqüents?

Per la pròpia naturalesa d’aquest treball, els riscos més importants són els de tipus biològic i químics, però també hi ha altres tipologies presents.

Riscos biològics

Es produeixen per l’exposició a patògens com els bacteris, els fongs, els virus i altres microorganismes infecciosos  . contraure malalties com l’hepatitis, la tuberculosi o el VIH, entre d’altres.

Un altre risc biològic important és desenvolupar al·lèrgies a certs medicaments i fins i tot al làtex dels guants que són d’ús quotidià.

Riscos químics

L’ús de desinfectants, medicaments, productes reactius i altres químics que s’utilitzen en aquesta àrea de treball genera un  risc d’intoxicació . Aquesta es pot produir per inhalació, ingestió o contacte directe, i les conseqüències poden ser més o menys greus en funció del químic a què s’ha estat exposat.

Riscos físics

A més d’aquells que són comuns en altres camps d’activitat, els riscos laborals al sector sanitari de tipus físic inclouen l’  exposició a la radiació . Especialment en el cas del personal que presta els seus serveis a les àrees de radiologia i medicina nuclear.

Riscos ergonòmics

Dins d’ells destaca especialment el fet d’haver de fer moviments repetitius, així com mantenir postures incòmodes durant molt de temps i  moure pes . Perquè és habitual que el personal sanitari hagi de manipular i aixecar els pacients sense cap mena d’ajuda mecànica.

Això pot donar lloc a sobrecàrregues musculars i també a diferents tipus de lesions.

Riscos psicosocials

Les  agressions físiques  i verbals per part de pacients i dels seus familiars; una càrrega de treball elevada; els torns irregulars i l’alt nivell de responsabilitat són, entre d’altres, alguns dels riscos psicosocials més importants a què s’exposen els sanitaris.

Com es poden prevenir els riscos laborals al sector sanitari?

Per garantir la seguretat i salut dels professionals de la salut, és imprescindible adoptar mesures generals i també específiques davant de cada tipus de risc.

Una bona protecció comença per l’adopció d’unes  mesures generals de prevenció,  per això cal:

• Fer una avaluació periòdica dels riscos que afecten cada lloc de treball i el centre de treball en si mateix.
• Formar els empleats en matèria de prevenció de riscos laborals.
• Realitzar reconeixements mèdics periòdics del personal sanitari, especialment del que està exposat més a riscos biològics o químics.
• Assegurar un funcionament correcte i manteniment dels equips de treball.
• Promoure hàbits d’higiene personal i laboral com el rentat de mans correcte i la desinfecció de les superfícies.

Adoptades les mesures generals, és moment de prendre  mesures de prevenció específiques  davant de cada tipus de risc:

Riscos biològics

• Aportar els Equips de Protecció Individual (EPI) adequats per a cada lloc.
• Descontaminar i esterilitzar els instruments i els equips.
• Vacunar els empleats davant de malalties infeccioses.

Riscos químics

• Usar productes químics el més segurs possible i biodegradables.
• Etiquetar i emmagatzemar correctament les substàncies perilloses.
• Ventilar els espais de treball.

Riscos físics

• Reduir el temps dexposició a les radiacions.
• Usar productes de protecció individual adequats.
• Adaptar els llocs de treball per evitar les postures forçades i els moviments repetitius.

Riscos ergonòmics

• Formar el personal en tècniques de maneig de càrregues.
• Aplicar un sistema de rotació de tasques.
• Abordar el disseny de llocs de treball des del punt de vista més ergonòmic.

Riscos psicosocials

• Adoptar mesures per fomentar un bon clima laboral.
• Establir canals de comunicació fluids i efectius amb els pacients i els familiars.
• Implementar programes per prevenir l’estrès i la síndrome del  treballador cremat .

La prevenció de riscos laborals és una responsabilitat compartida entre les empreses i els treballadors. Per tant, no n’hi ha prou que l’empresa adopti un conjunt de mesures tendents a tenir cura de la seguretat i la salut dels empleats. És essencial que aquests  es comprometin amb la seva pròpia salut  i compleixin al peu de la lletra les mesures de protecció que han dissenyat els especialistes.

Els  riscos laborals al sector sanitari  són molts i l’exposició a ella és constant. En conseqüència, empreses i empleats han d’estar conscienciats sobre aquest tema i fer tot el possible per evitar que es produeixin accidents. estratègic en matèria de prevenció de riscos laborals, pots  comptar amb nosaltres .

La entrada Prevenció de riscos laborals al sector sanitari se publicó primero en Empatif.

Què és un pla d’emergència i evacuació al lloc de treball?

La  Llei de Prevenció de Riscos Laborals  identifica l’empresari com el responsable d’analitzar les situacions d’emergència que es poden donar al lloc de treball i adoptar les mesures necessàries en matèria de lluita contra incendis, evacuació dels treballadors i també quant a primers auxilis. Per fer-ho, cal comptar amb un pla d’emergència.

Aquest és un document que detalla les  mesures i els procediments a seguir  si es produeix una situació de perill en una empresa. El seu objectiu principal és protegir la vida i la salut dels treballadors, així com minimitzar els danys materials i la interrupció de les activitats productives.

Els elements bàsics daquest pla són:

• Identificació dels riscos i possibles perills i emergències que es poden donar: Incendis, explosions, vessaments, etc.
• Avaluació dels riscos: Per determinar la probabilitat que es produeixi cadascun d’aquests perills i la seva gravetat.
• Objectius: Que giren al voltant de salvar vides, protegir els béns i restaurar l’operativitat com més aviat millor.
• Procediments d’emergència: Són les accions que cal seguir en cada tipus d’emergència. 
• Responsabilitats: El pla s’encarrega d’assignar rols i responsabilitats a diferents persones, perquè tothom sàpiga què ha de fer en cas que es materialitzi el risc.
• Comunicació: Un altre element essencial és la identificació dels canals de comunicació per alertar els treballadors en cas d’emergència i per coordinar les accions.
• Recursos: El document també s’encarrega d’identificar els recursos necessaris per fer front a una emergència: extintors, sortides d’emergència, farmaciola, etc.

La importància del pla d’evacuació

El pla d’evacuació al lloc de treball és un dels aspectes més importants quan es defineix un pla davant de les emergències.

Traça la ruta que cal seguir en cas que sigui necessari  desallotjar les instal·lacions de forma ràpida . Per exemple, si es produeix un incendi o si hi ha un vessament de  productes tòxics .

La idea és que la ruta d’escapament ha de ser tan ràpida i senzilla com sigui possible. Per això, ha d’estar indicada de manera clara. Però no n’hi ha prou amb això, cal dur a terme simulacres perquè els empleats interioritzin per on han d’anar en cas que alguna cosa vagi malament.

Algunes emergències com els incendis poden implicar la presència de fum que redueix la visibilitat. Per això, el camí i les sortides d‟emergència han d‟estar indicats amb materials reflectants.

Cal assegurar-se que els passadissos d’evacuació estan sempre totalment clars, i conscienciar els treballadors que no es poden utilitzar per deixar objectes, perquè podrien suposar un risc en cas d’emergència.

El pla d’evacuació no només fixa la ruta que cal seguir per abandonar les instal·lacions de forma àgil i segura, també indica el  punt o punts de trobada . Es tracta de llocs segurs i fàcilment identificables on s’han de reunir els empleats després de l’evacuació, per comprovar que tothom està bé.

Beneficis de comptar amb un pla d’evacuació al lloc de treball

Comptar amb un pla d’evacuació és obligatori per llei, però té beneficis que van més enllà del simple compliment legal i evitant una possible sanció per part de la Inspecció de Treball:

• Millora la seguretat: Perquè redueix de manera significativa el risc de lesions i de pèrdues humanes.
• Augmenta leficiència: Permet donar resposta ràpida i coordinada en cas d’emergència.
• Millora la imatge de lempresa: Demostra el compromís amb la seguretat i el benestar dels empleats.
• Redueix el pànic: Si els treballadors coneixen la ruta d’evacuació, és més senzill que mantinguin la calma, cosa que és especialment important en situacions d’emergència, en què la propagació del pànic incrementa el risc.
• Redueix els costos: A llarg termini, un pla d’evacuació pot reduir els costos associats a accidents, danys, lesions i litigis.

L’  evacuació al lloc de treball  és una qüestió essencial en matèria de prevenció de riscos laborals. Comptar amb un sistema d’evacuació dins del pla d’emergència i garantir que els empleats el coneixen, pot suposar la diferència entre viure o morir si passa alguna cosa greu dins les instal·lacions de l’empresa. Si necessites un soci especialitzat en prevenció de riscos laborals,  compta amb nosaltres .

La entrada Plans d’emergència i evacuació al lloc de treball se publicó primero en Empatif.

Per què és important implementar un pla de seguretat

La seguretat laboral no sols preveu accidents, sinó que també  protegeix l’empresa de sancions legals  i costos derivats d’incidents. Cal no oblidar que un pla ben implementat redueix riscos, però també millora la moral dels empleats i promou un entorn laboral més productiu.

A més, la protecció dels empleats no només és una responsabilitat moral, sinó també un  requisit legal . D’altra banda, quan els treballadors senten que estan protegits i que els seus ocupadors es preocupen pel benestar, augmenta el compromís i la lleialtat cap a l’empresa. Com cal esperar, això es tradueix en una major retenció de talent i un millor rendiment general.

Passos per desenvolupar un pla de seguretat a la feina

El desenvolupament d‟un pla de seguretat eficaç requereix un enfocament estructurat i sistemàtic. Cada pas ha d’estar orientat a minimitzar els riscos i garantir un entorn laboral segur.  

Establir objectius clars i mesurables

El primer pas en qualsevol pla de seguretat és definir objectius clars i assolibles. Aquests objectius han d’enfocar-se a  reduir accidents . A més, han de posar el focus a minimitzar riscos ia millorar les condicions laborals. 

A més, aquests objectius han de ser mesurables per poder fer un  seguiment  dels avenços. L’establiment de metes clares permet que els esforços estiguin dirigits cap a resultats concrets.

Avaluar els riscos laborals

L’avaluació de riscos és un dels passos més crítics per crear un pla de seguretat. Consisteix a  identificar els perills específics  associats a cada tasca o àrea de treball. Aquests riscos poden variar des de lús de maquinària perillosa fins a lexposició a substàncies tòxiques, per posar alguns exemples.

Això fa fonamental la realització d’inspeccions regulars, així com la informació sobre incidents passats per identificar patrons de risc.

Un cop identificats els riscos, s’han de  classificar segons la gravetat i la probabilitat  d’ocurrència. D’aquesta manera, serà possible enfocar els recursos i mesures preventives a les àrees de més vulnerabilitat. Aquesta avaluació inicial és la base per a qualsevol acció preventiva eficaç.

Assignació de responsabilitats i creació de protocols

Perquè un pla de seguretat sigui eficaç cal assignar responsabilitats clares i establir protocols detallats. Cada membre de lequip ha de conèixer el seu rol en la implementació de les mesures de seguretat i actuar dacord amb els procediments establerts.

Definir rols específics 

Una part essencial de qualsevol pla de seguretat a la feina és la correcta assignació de rols i responsabilitats. Això té a veure amb  designar un responsable o equip  encarregat de supervisar el compliment de les normatives de seguretat. Aquest responsable ha d’estar capacitat per identificar riscos i coordinar les mesures preventives necessàries.

 A més, cal que cada empleat, independentment del càrrec,  conegui les seves responsabilitats  en relació amb la seguretat. Per exemple, els supervisors han de vetllar per lús adequat dels  equips de protecció personal , mentre que els empleats han de seguir els procediments establerts. 

Protocols per a situacions d’emergència

Els protocols per a emergències han de contemplar  respostes clares i ràpides  per a situacions com incendis, evacuacions, accidents greus o vessaments de substàncies perilloses. Cada protocol ha de detallar els passos que cal seguir. Aquí heu de quedar ben clar amb qui contactar, quines són les rutes d’evacuació i on es troben els  equips de primers auxilis  o de protecció. A més, resulta indispensable que tots els empleats coneguin aquests procediments i participin en simulacres periòdics per estar preparats.  

La importància de promoure una cultura de seguretat a la feina

Fomentar una cultura de seguretat a la feina és indispensable per a l’èxit sostingut de qualsevol pla de seguretat. Involucrar els empleats en la identificació de riscos i en la creació de mesures preventives no sols augmenta el seu compromís, sinó que també permet identificar perills de manera més eficient.

La comunicació oberta i contínua permet mantenir a tots informats i preparats davant de possibles situacions de risc. A més, establir canals clars i bidireccionals per reportar preocupacions o suggeriments millora l’eficàcia de les mesures implementades.

En conjunt, aquests elements creen un entorn laboral més segur on la responsabilitat per la seguretat es comparteix entre ocupadors i empleats. Així és possible promoure la prevenció activa i el benestar al lloc de treball.

La entrada Com implementar un pla de seguretat eficaç a la feina se publicó primero en Empatif.

Què és un pla d’emergència a la feina?

És un document que estableix de manera detallada la forma d’actuació en cas de produir-se algun  incident relacionat amb la seguretat . Per exemple, un incendi.

Serveix per prevenir danys i per poder respondre de manera efectiva davant d’emergències que poden ser de naturalesa molt diferent. Des d’una inundació a un terratrèmol, passant per un vessament químic o una amenaça de bomba.

La seva importància rau en què:

• Prioritza la seguretat de tots els que es troben al centre de treball.
• Redueix pèrdues personals, materials i personals en cas d’incident.
• Permet una recuperació més ràpida i eficient de les operacions després de la situació de crisi.
• Aporta tranquil·litat als empleats, que se senten més protegits.
• Ajuda l’empresa a complir les obligacions legals en matèria de prevenció de riscos laborals.

Passos per dissenyar un pla d’emergència a la feina que sigui eficaç

Tot i que cada pla és diferent, en l’elaboració de tots ells se segueixen uns passos similars:

Avaluació de riscos

El primer que es fa és analitzar els riscos potencials que afecten el lloc de treball. Així es poden identificar perills i amenaces potencials  i dissenyar el pla sobre la base d’aquestes.

Aquesta avaluació ha de tenir en compte totes les possibles emergències que es puguin produir a la ubicació de l’empresa i al seu  sector d’activitat . Això implica valorar:

• Catàstrofes naturals.
• Incidents provocats per lésser humà.

Creació d’un equip de resposta davant d’emergències

En una situació de crisi no hi ha gaire temps per reaccionar i prendre decisions. Per això, l’equip responsable s’encarregarà del desenvolupament, l’aplicació i el manteniment del pla d’emergència.

En cas de produir-se un incident, són els integrants de l’equip de resposta els que guiaran  els empleats  pel que fa al que cal fer. A més, actuen com a enllaç amb els serveis d’emergència i supervisen el procediment de recuperació un cop solucionat el problema.

Desenvolupar procediments d’evacuació

En el pla d’emergència a la feina no hi pot faltar una descripció detallada del pla d’evacuació. Perquè moltes crisis de seguretat impliquen la necessitat abandonar l’edifici.

Les rutes dissenyades han de ser ràpides, tan segures com sigui possible, no estar obstruïdes i estar clarament senyalitzades. A més, també cal designar  punts de reunió segurs  fora de l’edifici. Un cop en aquests, es fa el recompte per veure si tothom està fora de perill.

Formació i exercicis

El pla no es pot quedar només en una cosa teòrica. Els empleats han de conèixer-lo i estar al corrent sobre com actuar davant de determinades situacions. Per això, cal donar-los formació específica i realitzar  simulacres  que ajudin a interioritzar les actuacions de resposta davant de les crisis de seguretat.

Comunicació

Una comunicació eficaç durant una situació d‟emergència pot marcar la diferència entre que el sinistre sigui només un ensurt o calgui lamentar pèrdues personals. Per això, el pla d‟emergència ha de fer referència expressa a com serà la comunicació entre els empleats il‟equip de resposta en cas de sinistre.

Podeu incloure alarmes sonores, alertes de text, anuncis per megafonia, etc. L’important és que el sistema de comunicació sigui  fiable i eficaç,  de manera que el missatge arribi a tots els qui l’han de rebre.

Primers auxilis i assistència mèdica

Mentre arriben els serveis d’emergències, són els mateixos treballadors els que s’han d’atendre els uns als altres. Precisament per això, és important que hagin rebut formació i tinguin uns coneixements bàsics en matèria de  primers auxilis .

Han de ser capaços de fer una primera avaluació de la situació, estabilitzar els ferits i proporcionar tractament inicial fins que arribi lajuda professional. 

A més, a l’empresa hi ha d’haver una farmaciola de primers auxilis completa i fàcilment localitzable i accessible.

Monitorització i actualització

El pla d’emergències no és estàtic. Cal  provar-ho i actualitzar-ho  de manera contínua. Per exemple, si durant un simulacre es detecta algun problema a la ruta d’evacuació, cal corregir-ho. També es fan ajustaments si apareixen nous riscos que no s’havien tingut en compte.

Tant en l’elaboració com en la millora, és interessant tenir en compte les opinions dels treballadors perquè les seves propostes poden ser d’alt valor.

El  pla d’emergència  a la feina no pot faltar, però no s’ha de conformar a tenir-ne. Cal treballar-hi a fons perquè sigui el més eficaç possible, i resulti útil si en algun moment arriba a ser necessari. Si necessites ajuda per gestionar la prevenció de riscos laborals a la teva empresa, ja saps que ens tens  al teu costat .

La entrada Com dissenyar un pla d’emergència eficaç a la feina se publicó primero en Empatif.

La importancia de las medidas de seguridad en la construcción

Seguir al pie de la letra la normativa sobre prevención de riesgos laborales es fundamental cuando se trata del sector de la construcción, por varios motivos:

Protección de la vida y la salud de los trabajadores

Son medidas que buscan prevenir accidentes de los que pueden derivarse lesiones graves, e incluso la muerte. También protegen a los empleados de enfermedades relacionadas con la exposición a materiales peligrosos y condiciones de trabajo adversas.

Cumplimiento legal y normativo

La Ley de Prevención de Riesgos Laborales es de cumplimiento obligatorio. Aplicarla correctamente implica mejorar la seguridad y, a la vez, evitar posibles sanciones por parte de la Inspección de Trabajo.

Eficiencia y productividad

En un ambiente de trabajo seguro, las interrupciones por accidentes no son habituales. Esto permite a los empleados centrarse en su tarea.

Además, cuando la empresa aplica buenas medidas de seguridad, los trabajadores se sienten más valorados. Esto mejora tanto su motivación como su productividad.

Mejora de la imagen y la reputación

Una organización que prioriza la seguridad y la salud de sus empleados es mejor vista por clientes, inversores y la comunidad en su conjunto. Y también mejora su reputación como empleadora, lo que le ayuda a atraer y retener el talento.

Medidas esenciales para salvaguardar la seguridad en la construcción

Las medidas básicas que hay que adoptar en este sector son las siguientes:

Equipos de Protección Personal (EPI)

Con independencia del trabajo que desarrolle, cada empleado de la construcción ha de contar con un EPI formado por:

• Casco de seguridad.
• Chaleco reflectante.
• Gafas de protección.
• Guantes.
• Calzado de seguridad con puntera reforzada.
• Protectores auditivos.
• Arnés de seguridad para los trabajos en altura.

Si el puesto ocupado implica algún riesgo adicional a los que asumen el resto de empleados, el EPI deberá contener equipo de protección específico para dicho riesgo.

Formación y capacitación

De poco sirven las medidas de seguridad si los empleados las desconocen. Es responsabilidad de la empresa ofrecer capacitación continuada en prácticas seguras y uso del EPI.

Además, los empleados deben tener entrenamiento específico para el uso de maquinaria y equipos. También es conveniente que realicen algún curso de primeros auxilios. 

Más allá de la formación, hay que trabajar la concienciación. Conseguir que los miembros de la plantilla sean conscientes de que deben velar por su propia seguridad y la de sus compañeros, adoptando las medidas de protección que la empresa ha establecido.

Señalización de seguridad

El área de trabajo debe contar con señales de advertencia y de prohibición. Por ejemplo, avisando si hay un riesgo de caída de cascotes. Las zonas de especial peligro y áreas de trabajo restringido deben estar siempre debidamente señalizadas.

Por otro lado, deben señalizarse las rutas de evacuación y las salidas de emergencia. De hecho, el primer día de trabajo en un lugar, los empleados deberían dedicar tiempo a conocer estas rutas.

Inspección y mantenimiento de equipos

La maquinaria y herramientas en mal estado pueden ser causa de accidente. Precisamente por ello, es importante hacer una revisión periódica y un mantenimiento preventivo.

Así como hacer una verificación de la estabilidad y seguridad que tienen los andamios y plataformas. Porque su seguridad se puede ver comprometida por el uso constante.

Higiene en el lugar de trabajo

La zona en la que se está realizando la obra debe estar lo más limpia y ordenada posible, para evitar posibles accidentes. Siendo necesario hacer una adecuada gestión de residuos y materiales peligrosos.

En todo caso, el lugar de trabajo debe contar con sanitarios y áreas de descanso adecuadas y alejadas de la zona de riesgo.

Gestión de riesgos y evaluación de seguridad 

La adopción de medidas de seguridad en construcción requiere, en todo caso, de que se identifiquen los riesgos específicos del lugar de trabajo. Esto permitirá adaptar las medidas preventivas y diseñar planes de emergencia y procedimientos de evacuación.

Planificación y organización del trabajo

Un reparto adecuado de las tareas y los flujos de trabajo minimiza los riesgos. Porque evita interferencias peligrosas y permite una mayor coordinación en materia de seguridad.

Supervisión y cumplimiento de la normativa

Es imprescindible que se haga una supervisión constante del cumplimiento de las medidas de seguridad. Complementando las auditorías internas con otras externas.

Las medidas de seguridad en la construcción son la clave para reducir la siniestralidad en este sector. Si necesitas un socio estratégico para la prevención de riesgos laborales en tu empresa, puedes contar con nosotros. 

La entrada Mesures de seguretat clau per a treballadors de la construcció se publicó primero en Empatif.

Identificació i avaluació de riscos laborals al sector

La identificació de riscos laborals en una empresa química és la base per garantir la seguretat i  salut dels treballadors . El motiu és simple: només en  identificar els possibles perills  a l’entorn laboral és possible implementar mesures preventives efectives. A més, avaluar els riscos laborals ajuda a prioritzar accions per minimitzar possibles conseqüències negatives.

Cal destacar que, al sector químic, es poden dur a terme  anàlisis qualitatives i quantitatives  dels riscos laborals. Les anàlisis qualitatives se centren en la descripció i avaluació dels riscos. Els quantitatius, per part seva, permeten quantificar i mesurar els riscos de manera numèrica. Tots dos enfocaments són fonamentals per a una gestió efectiva dels riscos laborals.

En qualsevol cas, per fer una avaluació exhaustiva dels riscos laborals al sector químic, cal  comptar amb un equip especialitzat i capacitat . També cal utilitzar eines i metodologies adequades per identificar, avaluar i prioritzar els riscos presents a les activitats laborals. Així mateix, és important revisar periòdicament les avaluacions de riscs. Només així els responsables podran actualitzar les mesures preventives segons calgui.

Prevenció i gestió de riscos laborals en una empresa química

La implementació de mesures preventives a la indústria química inclou l’ús d’  equips de protecció personal. Però no només això. També cal parar atenció a l’optimització de processos ia la formació continuada en seguretat laboral.

La formació exerceix un paper clau en la gestió de la prevenció de riscos laborals en una empresa química. Sens dubte proporcionar formació augmenta la  consciència sobre els riscos laborals.  A més, aquesta formació fomenta comportaments segurs al lloc de treball.

Algunes  mesures per protegir la salut dels treballadors  al sector químic inclouen: 

• La ventilació correcta d’espais de treball
• L’ús adequat dels equips de protecció personal
• La identificació i eliminació de substàncies perillosa

A més, per millorar la gestió de la prevenció de riscos laborals en una empresa química, cal promoure la  participació activa dels treballadors en la identificació i gestió de riscos.  Així mateix, dur a terme avaluacions periòdiques, implementar mesures correctives i fomentar una cultura de seguretat afavoreixen la gestió efectiva de la prevenció de riscs laborals.

Incidència de l’exposició a productes químics a l’àmbit laboral

Una altra qüestió que cal considerar és que la gestió de la informació relacionada amb l’exposició a productes químics a una empresa química també ajuda a prevenir riscos laborals. En aquest punt , registrar i analitzar dades sobre l’exposició a substàncies químiques permet identificar àrees de millora. També és la base per prendre mesures preventives adequades.

És important recordar que, en utilitzar productes químics a la feina, cal  seguir mesures preventives específiques . Aquestes mesures inclouen l’emmagatzematge adequat, l’etiquetatge correcte i l’ús segur de substàncies químiques. A més, proporcionar formació sobre els riscos associats i les mesures preventives a seguir també ajuda a protegir la salut dels treballadors.

Cal no oblidar que la  gestió de la informació  sobre l’  exposició a productes químics  ha de ser precisa, detallada i accessible per a tots els treballadors. Per això cal mantenir els registres actualitzats. A més, cal fer seguiment de l’exposició i analitzar les dades recopilades per identificar possibles riscos i prendre les mesures preventives oportunes.

Prevenció de riscos laborals en una empresa química, clau per a la seguretat de tothom

Com hem vist, la prevenció de riscos laborals en una empresa química és essencial per protegir la salut i la seguretat dels treballadors. Per això, implementar mesures preventives, dur a terme avaluacions exhaustives i fomentar una cultura de seguretat són passos fonamentals per minimitzar els riscos associats amb la manipulació de substàncies perilloses. A més, la formació continuada i la gestió adequada de la informació sobre exposició a productes químics són components crítics en la creació dun entorn laboral segur i saludable.

Necessites ajuda per contractar treballadors qualificats? A  Empatif  oferim serveis de reclutament i selecció de personal, així com serveis de formació i prevenció de riscos. Tens preguntes? Contacta amb nosaltres!

La entrada La prevenció de riscos laborals en una empresa química se publicó primero en Empatif.

A aquesta mesura es refereixen tant l’Estatut dels Treballadors com la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre dones i homes.

En què consisteix el protocol de prevenció de l’assetjament laboral?

És una norma d’aplicació interna dins de l’empresa, que defineix les accions que es consideren assetjament moral, sexual, o per raó de sexe. Per a establir mesures que ajuden a prevenir aquest tipus de situacions i determinar pautes d’actuació en cas que aquestes conductes arribin a produir-se.

Cerca la sanció a l’assetjador i, molt especialment, la protecció de les víctimes. Encara que el seu objectiu prioritari és que l’assetjament no arribi a materialitzar-se.

És obligatori que les empreses comptin amb un pla de prevenció de l’assetjament laboral?

Totes les empreses, amb independència del nombre d’empleats que tinguin, de la seva antiguitat, o del sector en el qual operin, han de tenir un protocol d’aquest tipus.
És la Inspecció de Treball la que s’encarrega de controlar que les organitzacions estiguin aplicant aquest tipus de mesures. Si no compten amb un protocol, seran sancionades.

Passos per a elaborar un protocol de prevenció de l’assetjament laboral

En el cas d’empreses que estiguin obligades a tenir un Pla d’Igualtat, aquest protocol ha de formar part d’aquest. Per tant, ha de ser elaborat per la Comissió Negociadora.

Tractant-se de corporacions que no tenen obligació de tenir un Pla d’Igualtat, el protocol és negociat entre l’empresari i la representació legal o sindical dels treballadors, segons correspongui. 

En qualsevol cas, el mecanisme preventiu s’articula a través de quatre passos:

Designació de la comissió o persona instructora

És l’entitat o persona que rebrà les denúncies o queixes per assetjament i donarà inici al procediment regulat a nivell intern. La comissió ha d’existir en empreses que han de comptar amb un Pla d’Igualtat, i tindrà tres integrants més un suplent. 

En la resta dels casos, es designa a una única persona instructora i també a un suplent. Sent convenient que tots dos formin part del departament de Recursos Humans.

Desenvolupament de la normativa interna i les mesures preventives

La legislació ofereix bastant flexibilitat a les empreses a l’hora de dissenyar i posar en marxa el seu pla de prevenció de l’assetjament laboral.

L’habitual és que les mesures incloguin la formació i sensibilització de la plantilla entorn d’aquests temes; mecanismes preventius i el procediment de denúncia. L’important és que es garanteixin en tot cas els drets tant de la suposada víctima com del supòsit assetjador.

Establir els canals i procediments interns de denúncia

Perquè el protocol sigui efectiu, els empleats han de tenir a la seva disposició un canal de denúncies que sigui accessible, ràpid i, sobretot, confidencial. De manera que qualsevol persona que hagi estat assetjada, o tingui coneixement d’una situació d’assetjament, el pugui posar en coneixement de l’instructor o instructors.

Implantar un procediment de recerca

Després de la recepció de la denúncia, els instructors han de dur a terme un procés de recerca per a verificar la seva veracitat. Aquest procediment ha de ser neutral i basar-se en proves objectives que poden presentar totes les parts implicades.

Per a resoldre aquestes qüestions al més aviat possible, el protocol no sols determinarà les accions de recerca que es poden dur a terme. També faré referència als terminis d’actuació i a les garanties i drets de les parts durant el procés.

Segons la guia del Ministeri d’Igualtat, una vegada rebuda la denúncia, hi ha un termini de dos o tres dies laborals per a activar el protocol d’assetjament. Després, s’obre un altre termini de 10 dies laborals, ampliable en tres més, per a entrevistar les parts.

El que es busca és que el procediment sigui el més ràpid possible perquè, en cas que la situació d’assetjament denunciada efectivament existeixi, aquesta acabi com més aviat millor.

Si finalment s’estima que ha existit assetjament laboral de qualsevol tipus, l’instructor instarà la direcció de l’empresa a adoptar les mesures oportunes. Aquestes poden incloure des del trasllat fins a l’acomiadament disciplinari en els casos més greus. Serà el propi protocol el que determinarà les conseqüències de cometre assetjament.

Més enllà de l’elaboració i aplicació del protocol de prevenció de l’assetjament laboral. És essencial que l’empresa ho difongui a tota la plantilla. Perquè tothom tingui coneixement de les conductes que cal evitar, i el que pot ocórrer si aquestes es realitzen. Si necessites ajuda en l’elaboració i aplicació d’aquesta mena de protocols, els nostres experts estan a la teva disposició.

La entrada Protocols per a la prevenció de la violència i l’assetjament laboral se publicó primero en Empatif.

En el cas de persones que treballen a l’aire lliure i, molt especialment si desenvolupen una labor física, cal prendre una sèrie de precaucions quan arriba l’època més calorosa de l’any.

Quins riscos es deriven per als treballadors/es de les altes temperatures?

Les temperatures molt elevades afecten de manera directa a la salut de les persones. Els seus efectes sobre els treballadors poden ser:

Esgotament per calor

Com a reacció enfront de la calor, el cos sua més i perd aigua i sals, la qual cosa dona lloc a una sensació d’esgotament que pot agreujar-se i convertir-se en un cop de calor si no es tracta degudament.

Deshidratació

Si el cos perd més líquids dels que ingereix, pot produir-se una disminució del rendiment físic i mental.

En cas que la deshidratació persisteixi, poden aparèixer problemes renals, i fins i tot un xoc hipovolèmic.

Enrampades i erupcions per calor

Treballar exposat a les altes temperatures pot ser la causa de contraccions musculars doloroses causades per la pèrdua d’electròlits provocada per la sudoració (enrampades). Aquests dolors intensos en l’abdomen, els braços o les cames, impedeixen desenvolupar el treball amb normalitat.

L’excés de calor també pot donar lloc a l’aparició de granellades que poden causar incomoditat o distracció. Encara que no són greus, afecten la concentració i l’acompliment laboral.

Impacte en la salut mental

L’estrès tèrmic pot afectar negativament la salut mental, potenciant els episodis d’estrès, ansietat, irritabilitat, i fins i tot disminuint la capacitat cognitiva. Això pot ser el desencadenant d’accidents laborals provocats per una falta d’atenció o concentració.

Cop de calor

És l’efecte més greu que es pot derivar de l’exposició a altes temperatures, i implica que el cos no és capaç de regular la seva temperatura, la qual cosa provoca danys als òrgans interns. Si no es tracta ràpidament, pot arribar a ser mortal.

Mesures de prevenció de riscos laborals davant les onades de calor

Degut a l’efecte del canvi climàtic, les onades de calor són cada vegada més habituals durant l’estiu i s’estenen durant més dies, la qual cosa suposa un gran risc per als qui treballen a l’aire lliure. Per això, la normativa ha recollit unes mesures especials a aplicar en aquests casos.

El Reial Decret Llei 4/2023, d’11 de maig, estableix noves obligacions per a les empreses respecte als treballadors que desenvolupen la seva labor a l’aire lliure. A fi que aquestes protegeixin millor la salut de la seva plantilla durant els episodis d’altes temperatures.

La norma no estableix les accions concretes que cal desenvolupar. Però sí que esmenta l’obligació de prendre mesures adequades per a protegir els empleats enfront dels riscos relacionats amb els fenòmens meteorològics adversos, incloses les altes temperatures.

Sí que es preveu de manera expressa que una d’aquestes mesures sigui la prohibició de desenvolupar unes certes tasques en les hores de major incidència solar. Sempre que no sigui possible garantir la salut i seguretat dels empleats d’una altra forma.

Exemples de mesures que es poden adoptar

Les empreses tenen llibertat a l’hora d’adaptar el seu sistema de prevenció de riscos laborals als episodis d’altes temperatures. Entre les mesures habituals destaquen les següents:

• Reajustar l’horari de treball per a reduir el temps d’exposició a la calor.
• Organitzar el treball de manera que les tasques de major esforç físic es duguin a terme en les hores de menor incidència solar.
• Limitar el treball físic promovent l’ús d’ajudes mecàniques.
• Augmentar el nombre de pauses durant la jornada. Com més calor fa, més pauses i de major durada es realitzen.
• Posar a la disposició dels emprats llocs de descans frescos i a l’ombra.
• Facilitar l’accés a aigua per a una adequada hidratació.
• Formar i conscienciar als treballadors sobre els perills que suposa treballar exposats a altes temperatures i les mesures que cal prendre per a disminuir els riscos.
• Facilitar l’accés als empleats que treballen en l’exterior a crema de protecció solar.
• Crear programes d’aclimatació a les altes temperatures.
• Augmentar el nombre de rotacions en les tasques.
• Assegurar que cap treballador vagi a treballar només. Perquè sempre hi hagi algú que pugui adonar-se si la salut d’un company s’està veient afectada per la calor.
• Formar als empleats en primers auxilis en cas d’un cop de calor.

La prevenció de riscos laborals, en el cas de treballadors que desenvolupen el seu treball en l’exterior durant l’estiu, té una sèrie de particularitats que cal tenir en compte. Si necessites un soci estratègic que t’ajudi en aquesta matèria, pots comptar amb el nostre equip.

La entrada Prevenció de riscos laborals en episodis d’elevades temperatures se publicó primero en Empatif.

Per a desenvolupar una correcta política de protecció de riscos laborals, el primer pas és conèixer quins són els factors de risc als quals cal enfrontar-se. 

Què són els factors de risc laboral? 

Es defineixen com el conjunt de condicions, situacions o elements que són presents en l’entorn laboral i que tenen potencial per a causar danys físics, malalties o afectar el benestar general dels treballadors. 

Cada lloc de treball està sotmès a uns o altres factors de risc, la qual cosa fa especialment important la seva identificació. Perquè només així serà possible desenvolupar un sistema de prevenció de riscos laborals que sigui realment efectiu. 

 Els 5 factors de risc laboral 

L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha qualificat els factors de risc laboral en cinc grans grups. 

Condicions de seguretat 

Agrupa a tots aquells elements presents en l’entorn laboral que poden causar accidents o lesions. Gestionar-los de manera correcta resulta essencial per a garantir un entorn de treball segur. 

 Això requereix, entre altres coses: 

• Instal·lacions i maquinària segures. Que hagin estat dissenyades per a minimitzar el risc d’accidents i, a més, es mantinguin en òptim estat de funcionament. Sent necessari que comptin amb dispositius de seguretat activa. 
• Protecció personal. Els treballadors han de disposar d’equips de protecció individual (EPI) concordes a la naturalesa del treball a fer. 
• Senyalització. Els llocs de treball han de tenir la senyalització adequada per a advertir als treballadors de la presència de riscos per a ells. 
• Sistemes d’emergència. Totes les empreses han de tindre procediments d’evacuació d’emergències, equips de primers auxilis i extintors. 

 Entorn físic 

L’entorn en el qual es duu a terme el treball pot tenir una gran influència sobre la salut i el benestar dels empleats. Alguns dels aspectes clau de l’entorn físic com a factor de risc laboral són: 

 • Condicions d’il·luminació. Si la il·luminació no és bona, poden aparèixer problemes de fatiga visual i incrementar-se el risc de sofrir accidents. 
• Temperatura i humitat. Un ambient massa calorós o massa fred afecta la comoditat i rendiment dels empleats, fins i tot pot causar problemes de salut com la hipotèrmia. Per part seva, una falta o un excés d’humitat poden influir en el sistema cardiorespiratori i causar malalties com la bronquitis. 
• Ventilació i qualitat de l’aire. Si l’espai de treball no està ben ventilat, s’acumulen substàncies contaminants en l’aire que poden causar problemes respiratoris puntuals i fins a crònics en els casos més greus. 
• Soroll. L’exposició constant a alts nivells de soroll no sols causa pèrdua d’audició, sinó que també pot ser causa d’augment de l’estrès. 

Contaminants químics o biològics.  

Aquests factors de risc laboral han de ser vigilats de forma molt estreta, perquè tenen potencial per a causar greus danys sobre la salut de les persones treballadores. 

Dins del grup dels contaminants químics podem destacar les substàncies tòxiques, els gasos i els vapors, la pols i les partícules en suspensió, i els agents cancerígens. 
En el cas dels contaminants biològics cal tenir presents els agents patògens, els al·lergògens biològics i les toxines biològiques. 

Càrrega de treball 

 La càrrega de treball és el conjunt de requisits físics i intel·lectuals que un empleat ha de desenvolupar durant la seva jornada laboral. Alguna cosa que pot tenir un impacte significatiu en la salut a nivell físic i mental. 

 Si la càrrega de treball és excessiva o està mal distribuïda, poden aparèixer problemes com els següents: 

 • Fatiga física. Cansament excessiu i fatiga muscular que poden portar a l’aparició de dolors musculoesquelètics o lesions cròniques. 
• Fatiga mental. Afecta a la concentració, la memòria i la capacitat per a prendre decisions. 
• Estrès. La pressió constant per a complir terminis molt ajustats o resoldre problemes complexos acaba derivant en estrès si no es gestiona correctament. 
• Falta de motivació. Si el treball consisteix en tasques monòtones i repetitives, i no ofereix cap estímul, apareixen la falta de motivació i el sentiment de fastig. 

Organització del treball 

La forma en la qual s’estructuren tant l’empresa com l’activitat dins de la mateixa suposen una amenaça per a la salut dels treballadors. Els riscos més habituals relacionats amb aquest factor són: 

• Horaris irregulars i prolongats. Contribueixen a la fatiga i dificulten la conciliació. 
• Pressió per complir terminis i aconseguir una determinada productivitat. Genera estrès i ansietat. 
• Falta de participació en la presa de decisions. Deriva en insatisfacció laboral. 
• Absència de recursos o eines adequades per a treballar. Augmenta la càrrega laboral i redueix l’eficiència dels treballadors. 

 Els factors de risc laboral sempre seran presents, però amb un bon partner en matèria de riscos laborals pots obtenir un entorn de treball segur per als teus empleats. Ens deixes ajudar-te a obtenir-ho? 

La entrada Com es classifiquen els factors de risc laboral?  se publicó primero en Empatif.

 
No es tracta de qüestions que hagin de dirigir-se des de la perspectiva de la conflictivitat laboral. Per tant, val la pena aprofundir en algunes circumstàncies que poden influir en els estats emocionals de la plantilla. Una d’elles és la incidència del fred en els empleats. A continuació, t’expliquem com l’arribada de les estacions més fresques pot implicar inconvenients emocionals entre els treballadors. Presta atenció.  

 
L’estat emocional: el problema oblidat dels mesos freds  

 
Els inconvenients de treballar a baixes temperatures són reconeguts per la legislació que regula els drets dels treballadors. Ens referim no només a la desagradable sensació tèrmica de desenvolupar-se en aquestes circumstàncies, sinó també a la reducció associada de les habilitats físiques i mentals. No en va, es poden produir lesions i malalties, com ara cardiovasculars, hipotèrmies, irritacions, etc.  

 
En aquest sentit, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball considera una rellevant disminució del confort quan es treballa a menys de 15 °C i l’existència de risc immediat quan es fa a menys de 5 °C. Aquests perills es poden minimitzar mitjançant l’ús d’EPI o l’habilitació de locals amb capacitat de resguardar i escalfar. 

 
No obstant això, en aquest estrès per fred encara no estan incloses determinades incidències emocionals que es poden desencadenar en aquestes condicions. Una presència normalitzada del psicòleg als centres de treball pot contribuir a identificar els quadres de carències de la salut mental que es poden arribar a desfer, encara més, quan augmenta el fred. 

  
Per què el fred pot alterar les emocions dels empleats?  

 
En primer lloc, hem d’assenyalar que no podem considerar les baixes temperatures com a única causa del desànim dels treballadors. Per tant, hem d’interpretar el fred com un factor que contribueix a la tendència a la desmobilització que afecta determinats perfils de la plantilla.  

 
De totes maneres, existeixen evidències científiques que durant les estacions de tardor i hivern, s’atribueix una major falta d’energia, la qual cosa desemboca en estats caracteritzats per l’apatia i altres sentiments negatius. Són conclusions que, per exemple, ha extret la Societat Xilena de Desenvolupament Emocional o la Universitat de Brigham Young (Estats Units). Aquesta última es va basar, per realitzar aquestes afirmacions, en un estudi que va involucrar 16.000 persones.  

 
En conseqüència, en l’àmbit de la psicologia es parla del concepte trastorn afectiu estacional (TAE). És una síndrome que es pot patir quan s’entra a la tardor, amb propensió a desenvolupar-se més cruament al llarg de l’hivern.  

 
En què consisteix la TAE?  

 
El primer que has de retenir és que els dies tardorencs i hivernals es caracteritzen per tenir menys hores de sol. I no oblidis que l’exposició als seus rajos és clau perquè el teu organisme alliberi serotonina, que és coneguda com l’hormona de la felicitat. Així que, si no et toca molt el sol, és normal que et puguis arribar a sentir més decaigut.  

 
D’altra banda, en aquestes jornades, també amaneix més tard. Es tracta d’un context que propicia que et costi més temps en posar-te en marxa. Si un treballador no planifica seriosament com superar aquesta disfunció, pot tenir greus conseqüències sobre el seu rendiment laboral. És possible, llavors, que un empleat se senti més fatigat i somnolent. Els seus ritmes circadiaris han patit una alteració i acumulant son i cansament, i disminueixen les seves facultats físiques i psíquiques. Et recordem que se n’allibera menys melatonina, l’hormona del son. 

 
Finalment, aquells que se sentin afectats per aquests quadres (poden arribar a la depressió, en el cas que s’assolin rols incapacitants) poden prendre algunes mesures per sobreposar-se. A grans trets, han de respectar al màxim els horaris de descans i regularitzar les seves rutines i introduir activitats d’oci i socialització que els aportin entreteniment i incentius. Així mateix, hi ha la possibilitat de consumir suplements energètics o de melatonina.  

 
En definitiva, el fred és un risc a valorar per a l’estat emocional d’un treballador. Convé, per tant, estar atents als seus comportaments per intervenir a temps i promoure la seva motivació. Si necessites més informació, consulta’ns!  

La entrada Com afecta el fred a l’estat emocional al treball? se publicó primero en Empatif.

És important recordar que el  burnout  no es produeix de la nit al dia: és un  procés gradual  que s’acumula amb el temps fins que, de cop i volta, el treballador s’adona que està completament esgotat. Per això, és essencial prendre mesures abans. Això vol dir descansar quan calgui, establir límits entre la vida laboral i personal, donar prioritat a la cura personal, controlar els nivells d’estrès i mantenir un estil de vida saludable.

L’esgotament laboral  es pot prevenir amb la mentalitat adequada i prenent mesures proactives diàriament  per gestionar els nivells d’energia en tots els aspectes de la vida: mental, físic i emocional. Amb l’actitud adequada, combinada amb algunes tècniques senzilles, pots gaudir de l’èxit sense deixar-te aclaparar o cremar per les exigències de la teva feina.

Mesures per evitar el burnout laboral

El  burnout  laboral pot tenir  greus conseqüències tant per als empresaris com per als treballadors. Així, pot provocar una disminució de la satisfacció laboral, una reducció de la productivitat i fins i tot  problemes de salut física . 

Afortunadament, des de l’empresa es poden adoptar una sèrie de mesures per prevenir l’esgotament al lloc de treball. Vegem-ne algunes.

1. Establir límits entre la vida laboral i personal

Establir límits clars entre la vida laboral i personal és essencial per evitar el  burnout  laboral. Sovint, les persones se senten aclaparades i esgotades a causa de la manca de separació entre les seves responsabilitats laborals i personals. Això pot portar a un augment de l’estrès i l’ansietat i afectar negativament la seva salut mental i física a llarg termini.

Això és una cosa que lempresa ha de promocionar i respectar.  Els empleats que saben que els seus límits són respectats són més productius i estan més a gust a l’empresa.  Sens dubte, respectar aquests límits no només ajuda a atreure bons treballadors, sinó que també facilita la retenció del talent.

2. Donar prioritat a la cura personal

Per donar prioritat a la cura personal, és important establir una rutina de cura personal diària, que pot incloure activitats com fer exercici, menjar una dieta saludable,  dormir prou , meditar o practicar ioga, i establir metes personals i professionals. 

Des de l’empresa caldria  facilitar que els empleats tinguin cura de la seva salut,  no només promocionant un estil de vida saludable, sinó facilitant opcions des de la pròpia empresa.

3. Controlar els nivells d’estrès per evitar el  burnout  laboral

L’  estrès  és un dels ingredients clau del  burnout  laboral; l’altre és el descans. Així, mantenir l’estrès sota control és una de les maneres més eficaces d’evitar l’esgotament. I és que  les persones estressades no només estan sobrecarregades mentalment, sinó físicament també .  Això és perquè una persona estressada no descansa bé.

En aquest sentit, les empreses tenen un paper essencial per ajudar els seus treballadors a controlar els nivells d’estrès. De fet, poden engegar diferents accions i prendre mesures per evitar que l’estrès s’acumuli. Per exemple, el teletreball i la flexibilitat horària poden ajudar molts treballadors a conciliar la vida laboral i familiar.

4. Mantenir un estil de vida saludable

Una de les claus per mantenir un estil de vida saludable és fer exercici. Tot i això, molts treballadors es queixen que no tenen temps per fer-ho. Per això, facilitar als empleats l’activitat física i proporcionar consells i oportunitats pot ajudar a fer que tota la resta funcioni molt millor.

Això és perquè  les persones que fan exercici solen menjar millor, descansen millor, tenen menys estrès i, a més, són més creatives.  També tenen menys problemes de salut perquè l’exercici estimula el sistema immunitari. I menys problemes d?esquena, un dels grans problemes de salut entre els treballadors.

5. Fomentar un ambient de treball positiu i de suport

Per fomentar un ambient de treball positiu,  és important que els empleats sentin que les seves opinions són escoltades i valorades . Això pot incloure la implementació d’un sistema de retroalimentació al lloc de treball. A més, els ocupadors han de proporcionar  suport i recursos per ajudar els empleats a manejar l’estrès i la càrrega de treball.

Així mateix, cal que els ocupadors promoguin la  comunicació oberta i transparent a la feina . Això pot incloure la creació d’un ambient on els empleats se sentin còmodes, expressant les seves preocupacions i rebent retroalimentació constructiva.

Si vols  conèixer-nos  o descobrir els nostres serveis o trobar la solució a aquest tipus de problemes,  consulta’ns . 

La entrada Com evitar el burnout laboral? se publicó primero en Empatif.

No són unes qüestions que s’hagin de dirigir des de la perspectiva de la conflictivitat laboral. Per tant, val la pena aprofundir algunes circumstàncies que poden influir en els estats emocionals de la plantilla. Una és la incidència del fred en els empleats. A continuació, us expliquem com l’arribada de les estacions més fresques pot implicar inconvenients emocionals entre els treballadors. Para atenció. 

L’estat emocional: el problema oblidat dels mesos freds

Els inconvenients de treballar a temperatures baixes són reconeguts per la legislació que regula els drets dels treballadors. Ens referim no sols a la desagradable sensació tèrmica d’exercir-se en aquestes circumstàncies, sinó també a la reducció associada de les destreses físiques i mentals. No en va, es poden produir lesions i malalties, com ara cardiovasculars, hipotèrmies, irritacions , etc. 

En aquest sentit, l’ Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball considera una disminució rellevant del confort quan es treballa a menys de 15 ºC i l’existència de risc immediat quan es fa a menys de 5 ºC . Aquests perills es poden minimitzar mitjançant l’ús d’EPI o l’habilitació de locals amb capacitat de resguardar i calefactar. 

Tot i això, en aquest estrès per fred encara no estan incloses determinades incidències emocionals que poden desencadenar-se en aquestes condicions. Una presència normalitzada del psicòleg als centres de treball pot contribuir a identificar els quadres carencials de la salut mental que es poden arribar a deslligar, en major mesura, quan augmenta el fred. 

Per què el fred pot alterar les emocions dels empleats?

En primer lloc, cal assenyalar que no podem considerar les baixes temperatures com a causa única del desànim dels treballadors. Per tant, hem d’interpretar el fred com un factor que contribueix a  la tendència a la desmoralització que afecta determinats perfils de la plantilla. 

De tota manera, hi ha evidències científiques que, durant les estacions de tardor i hivern, s’achaca una manca d’energia més gran, la qual cosa desemboca en estats caracteritzats per l’ apatia i altres sentiments negatius . Són conclusions que, per exemple, han extret la Societat Xilena de Desenvolupament Emocional o la Universitat de Brigham Young (Estats Units). Aquesta última es va basar, per fer aquestes afirmacions, en un estudi que va involucrar 16.000 persones.

En conseqüència, a l’àmbit de la psicologia es parla del concepte trastorn afectiu estacional (TAE). És una síndrome que es pot patir quan entra a la tardor, amb propensió a desenvolupar-se més cruament al llarg de l’hivern.

En què consisteix el TAE?

El primer que has de retenir és que els dies tardorals i hivernals es caracteritzen per tenir menys hores de sol. I no oblidis que l’exposició als seus raigs és clau perquè el teu organisme alliberi  serotonina , que és coneguda com l’hormona de la felicitat. Així que, si no et fa gaire el sol, és normal que et puguis arribar a sentir més decaigut. 

D’altra banda, en aquestes jornades, també es fa de dia més tard. Es tracta d’un context que propicia que et costi més temps per posar-te en marxa. Si un treballador no planifica seriosament com superar aquesta disfunció, pot tenir conseqüències greus sobre el seu rendiment laboral. És possible, doncs, que un empleat se senti més fatigat i somnolent. Els seus ritmes circadians han patit una alteració i s’arrosseguen somni i cansament, i en disminueixi les facultats físiques i psíquiques. Et recordem que s’allibera menys melatonina , l’hormona del son.

Finalment, els qui se sentin afectats per aquests quadres (poden arribar a la depressió, en cas que s’assumeixin rols incapacitants) poden prendre algunes mesures per sobreposar-se. A grans trets, han de respectar al màxim els horaris de descans i regularitzar les rutines i introduir activitats d’oci i socialització que els aportin entreteniment i incentius. Així mateix, hi ha la possibilitat de consumir suplements energètics o de melatonina.

En definitiva, el fred és un risc que cal valorar per a l’estat emocional d’un treballador. Convé, per tant, estar atents als seus comportaments per intervenir a temps i promoure’n la motivació. Si necessites més informació , consulta’ns!

La entrada Com afecta el fred al teu estat emocional a la feina? se publicó primero en Empatif.